Aquestes teles embellien les portes de l'orgue de la catedral de la Seu d'Urgell i el protegien del clima. L'ús de la grisalla tenia un sentit devocional derivat del calendari litúrgic, que obligava, durant la Quaresma, a reduir el temps d'exhibició de les imatges sagrades acolorides i el de la interpretació musical. És un dels conjunts més emblemàtics tant per la tipologia com pel seu valor artístic, en ser obra d'un autor molt original, que incorpora el llenguatge flamenc de manera natural i models de la cultura francesa.
L'absis és l'espai més important de l'església, el lloc on s'emplaça l'altar. En el romànic, els absis solen estar decorats amb una Teofania (és a dir, una manifestació de la divinitat), tal com es pot observar en aquest exemple de la Seu d'Urgell. Malgrat que s'ha conservat incomplet, es distingeix una gran imatge de Crist en Majestat dins d'una màndorla flanquejada pel Tetramorf (els quatre símbols dels Evangelistes) que presideix la conca absidal. Al registre del mig s'hi representa una sèrie d'apòstols, entre els quals s'inclou també la figura de Maria, Mare de Déu. El registre inferior, que no s'ha conservat, devia estar pintat amb cortinatges que imitaven teixits de luxe.
Aquesta obra és un bon exemple de l'ús embrionari de la perspectiva lineal o monofocal: un punt de fuga sobre el qual convergeix la mirada de l'espectador, immòbil davant la composició. Així, s'ordenaven les formes i la mida dels objectes i les figures en una superfície plana, es generava un efecte il·lusori de profunditat i es donava versemblança a l'escena. A l'Anunciació, el paviment en forma de tauler d'escacs potencia l'eficàcia de la percepció visual.