Aquesta moderna reconstrucció del baldaquí de Toses data de 1934. Són originals els dos carcanyols de l'arc davanter, pintats per les dues cares, i el capitell de la columna de la dreta, que prové d'una altra església. La reconstrucció permet observar l'estructura d'un baldaquí-templet de fusta, versió modesta dels grans baldaquins de pedra o d'orfebreria que hi havia en altres esglésies.
La conservació gairebé completa d'aquesta peça (les bigues han estat retallades) permet comprovar com era l'estructura original d'un baldaquí de tipus plafó. La taula pintada està decorada amb una imatge de Crist en Majestat, dins d'una màndorla sostinguda per quatre figures angèliques que evoquen el tema de l'Ascensió. El baldaquí es va descobrir a Tavèrnoles a principis del segle XX, mig amagat per un retaule gòtic. Tot i haver-se trobat en posició inclinada, sembla que en origen els baldaquins-plafó es disposaven horitzontalment, a manera de sostre per a l'altar.
Biga travessera pintada que, a la cara davantera, presenta una sèrie d'escenes profanes amb parelles, que, malauradament, s'han perdut a la part central. Al costat esquerre, dues cigonyes afrontades, dos lleons també afrontats -un d'ells amb corona- i dues cigonyes que s'abeuen d'un calze . Al costat dret, un animal mitològic, una mena de mantícora alada, en lluita amb un cavaller armat amb espasa i un escut amb les barres de Catalunya i Aragó, i un altre guerrer que branda una espasa i un escut amb línies en ziga-ziga, que s'enfronta a un altre animal del qual no queden quasi traces. Aquesta cara davantera presenta una sèrie de forats que possiblement servien per penjar cortines, objectes litùrgics o imatges de culte, com ara creus.A la cara inferior, una successió de línies en ziga-zaga, pintades de blanc, que alternen espais pintats de vermell i verd. A la part central, no pintada, apareixen les empremtes d'haver estat sostinguda, a banda i banda, per dos pilars de fusta, que formarien així una mena d'estructura arquitravada a l'embocadura de l'absis.Si per la temàtica profana aquesta obra connecta amb produccions del Taller de la Seu d'Urgell del 1200, com ara la Biga de Tost, el seu estil narratiu i dinàmic l'apropa a l'activitat del Taller de Ribagorça.