Mostrant 4159 - 4176 de 4335
Pintura
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
![image for: Mestre de Frankfurt - Tríptic del Baptisme de Crist - 1500-1520 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/38493/015914-cjt_r-e.jpg "Mestre de Frankfurt - Tríptic del Baptisme de Crist - 1500-1520 [1]")
Pintura
Les dimensions reduïdes d'aquest exemplar denoten el seu caràcter íntim, probablement presidint alguna capella familiar. La proliferació de retaules portàtils per a ús privat es mantenia des del període gòtic com una tipologia paral·lela a les grans produccions que acompanyaven la litúrgia pública. Al centre, hi apareix el Baptisme de Crist, a la porta esquerra sant Miquel pesant una ànima i a la de la dreta sant Francesc d'Assís rebent els estigmes. En tancar les portes, els devots trobaven una Anunciació i l'escut heràldic del promotor.
Pintura
Casas va pintar aquesta obra com a regal de casament a la retratada, que era la dona de Miquel Utrillo.Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
![image for: Mestre de la Seu d'Urgell - Pintures de les portes de l'orgue de la catedral de la Seu d'Urgell - Cap a 1495-1498 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/38525/005709-cjt_0009-01.jpg "Mestre de la Seu d'Urgell - Pintures de les portes de l'orgue de la catedral de la Seu d'Urgell - Cap a 1495-1498 [1]")
Pintura
Aquestes teles embellien les portes de l'orgue de la catedral de la Seu d'Urgell i el protegien del clima. L'ús de la grisalla tenia un sentit devocional derivat del calendari litúrgic, que obligava, durant la Quaresma, a reduir el temps d'exhibició de les imatges sagrades acolorides i el de la interpretació musical. És un dels conjunts més emblemàtics tant per la tipologia com pel seu valor artístic, en ser obra d'un autor molt original, que incorpora el llenguatge flamenc de manera natural i models de la cultura francesa.
Pintura
Aquesta taula, juntament amb la del Sant Càndid, un dels guerrers de la legió tebana i company de martiri de sant Maurici, va pertànyer a l'antic retaule major del monestir de Sant Cugat del Vallès. Aine Bru, una de les figures més rellevants del Cinc-cents català, era un pintor d'origen i formació centreeuropea, que delata la influència de la cultura flamenca i també de l'art que es practicava a Venècia a cavall dels segles XV i XVI.
![image for: Joan Mates - Calvari; Sant Sebastià - 1417-1425 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/38547/042340-000_16491.JPG "Joan Mates - Calvari; Sant Sebastià - 1417-1425 [1]")
Pintura
Joan Mates, un dels protagonistes del gòtic internacional barceloní, va rebre, el 1417, l'encàrrec d'un retaule de sant Sebastià per a la Pia Almoina de Barcelona, del qual només s'ha conservat el carrer central. La figura de sant Sebastià, molt popular a la baixa edat mitjana pel seu paper protector contra la pesta, mostra l'alt grau de refinament i sofisticació assolit en temps del gòtic internacional. El sant escolta l'àngel que li llegeix a cau d'orella, motiu que al·ludeix a una tradició segons la qual sant Sebastià enfortia els cristians condemnats a mort gràcies a les paraules d'un àngel.
![image for: Anònim. Castella - Dos escuts amb castell de tres torres - Cap a 1295 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/38556/mahamud_fig_8_20.jpg "Anònim. Castella - Dos escuts amb castell de tres torres - Cap a 1295 [1]")
![image for: Anònim. Castella - Dos escuts amb castell de tres torres - Cap a 1295 [2]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/38556/butlleti_dels_museus_1932_19.jpg "Anònim. Castella - Dos escuts amb castell de tres torres - Cap a 1295 [2]")
Pintura
Aquesta taula procedeix de les tombes de Sancho Sánchez Carrillo i la seva esposa Juana, a l'església de San Andrés de Mahamud (Burgos), les quals van ser realitzades cap a 1295, any en què van obtenir el permís de ser-hi enterrats. La peça forma part d'un extraordinari conjunt del primer gòtic castellà del qual únicament perviuen vuit plafons, tots al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a més del jacent del cavaller conservat al Cincinnati Art Museum(Ohio).El conjunt pictòric està format per quatre taules amb ploraners, dues amb escuts i dues més amb escenes narratives, de les quals una consta de quatre escenes dedicades a la Mare de Déu (Anunciació, Nativitat, Dormició i Coronació) i una altra presenta la Crucifixió i Crist envoltat dels símbols dels quatre evangelistes. Els ploracossos, vestits amb "llobes", les túniques a ratlles tradicionals del dol, ploren desaforadament, s'arranquen els cabells o fins i tot s'esgarrapen el rostre fins a sagnar per demostrar el seu dolor.
