Aquesta taula, juntament amb la del Sant Càndid, un dels guerrers de la legió tebana i company de martiri de sant Maurici, va pertànyer a l'antic retaule major del monestir de Sant Cugat del Vallès. Aine Bru, una de les figures més rellevants del Cinc-cents català, era un pintor d'origen i formació centreeuropea, que delata la influència de la cultura flamenca i també de l'art que es practicava a Venècia a cavall dels segles XV i XVI.
Joan Mates, un dels protagonistes del gòtic internacional barceloní, va rebre, el 1417, l'encàrrec d'un retaule de sant Sebastià per a la Pia Almoina de Barcelona, del qual només s'ha conservat el carrer central. La figura de sant Sebastià, molt popular a la baixa edat mitjana pel seu paper protector contra la pesta, mostra l'alt grau de refinament i sofisticació assolit en temps del gòtic internacional. El sant escolta l'àngel que li llegeix a cau d'orella, motiu que al·ludeix a una tradició segons la qual sant Sebastià enfortia els cristians condemnats a mort gràcies a les paraules d'un àngel.
Aquesta taula procedeix de les tombes de Sancho Sánchez Carrillo i la seva esposa Juana, a l'església de San Andrés de Mahamud (Burgos), les quals van ser realitzades cap a 1295, any en què van obtenir el permís de ser-hi enterrats. La peça forma part d'un extraordinari conjunt del primer gòtic castellà del qual únicament perviuen vuit plafons, tots al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a més del jacent del cavaller conservat al Cincinnati Art Museum(Ohio).El conjunt pictòric està format per quatre taules amb ploraners, dues amb escuts i dues més amb escenes narratives, de les quals una consta de quatre escenes dedicades a la Mare de Déu (Anunciació, Nativitat, Dormició i Coronació) i una altra presenta la Crucifixió i Crist envoltat dels símbols dels quatre evangelistes. Els ploracossos, vestits amb "llobes", les túniques a ratlles tradicionals del dol, ploren desaforadament, s'arranquen els cabells o fins i tot s'esgarrapen el rostre fins a sagnar per demostrar el seu dolor.
Una de les obres clau del gòtic internacional a Catalunya és el retaule marià de l'altar major del monestir de Santes Creus. El Museu conserva la Nativitat, coronada per la figura de sant Joan Evangelista, i la Resurrecció de Crist, mentre que la resta de taules es conserven en una de les capelles de la catedral de Tarragona. El retaule es va encarregar a Pere Serra però sembla que va morir sense haver-lo començat a pintar. Guerau Gener, bon coneixedor del gòtic internacional valencià, el va substituir, però la seva mort prematura va fer que Lluís Borrassà, un dels grans protagonistes de la pintura del primer gòtic internacional català, finalitzés l'encàrrec.
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Després d'una estada a París, on va assimilar la lliçó de l'impressionisme des del punt de vista temàtic i tècnic, i després d'exposar a Barcelona, el 1902, unes vistes impressionistes pintades en aquella ciutat fredament acollides per la crítica i el públic, Pidelaserra va realitzar una sèrie de paisatges, com aquest, amb un llenguatge molt personal en què combina les pinzellades properes al puntillisme amb un tractament sinuós i diluït en la representació dels celatges. El rebuig dispensat a aquestes pintures el va decidir a interrompre, durant un llarg període, la seva carrera artística.
L'escena representa el camí de Jesucrist, carregat amb la creu, cap al turó del Gòlgota, per ser crucificat. L'acció es desenvolupa amb gran teatralitat, a través dels gestos i les actituds dels personatges, i de nombrosos detalls. El color hi té un rol important perquè el to i l'ús del contrast crea efectes il·lusionistes. La tela reprodueix el mateix tema que Tiepolo ja havia pintat per a l'església de Sant'Alvise, a Venècia.