Mostrant 3655 - 3672 de 4304
![image for: Francisco de Goya - Manuel Quijano - 1815 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/35834/064997-000_0023-09.jpg "Francisco de Goya - Manuel Quijano - 1815 [1]")
Pintura
Manuel Quijano era compositor musical i director de teatre, actiu a Madrid al segle XIX. El retratat traspua vida a través dels ulls, de gran vivacitat, i vesteix a la moda de l'època, amb camisa, llaç i casaca. És una obra important perquè està signada i datada, i perquè es va pintar poc després de l'acabament de la Guerra del Francès. Mostra un estil directe i espontani, segurament perquè Goya estava retratant un amic.
![image for: Francisco de Goya - Al·legoria de l'Amor, Cupido i Psique [?] - 1798-1805](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/35843/064996-000_002296.jpg "Francisco de Goya - Al·legoria de l'Amor, Cupido i Psique [?] - 1798-1805")
Pintura
L'escena s'associa amb la història de Cupido i Psique, immortalitzada per les "Metamorfosis" de Luci Appuleu, on el déu de l'atracció sexual s'enamora de Psique, i la visita sempre a la nit, per ocultar la seva identitat. Una al·legoria de l'amor amb regust eròtic que segueix la mateixa composició que l'obra "Tarquini i Lucrècia" de Tiziano, que estava a les col·leccions reials espanyoles des de 1571 i que ara es conserva al Museu Fritzwilliam de Cambridge. S'han assenyalat els paral·lelismes entre la model femenina que personifica a Psique i la que va posar per a les dues "Majas" de Goya, així com amb María Gabriela Palafox y Portocarrero, marquesa de Lazán, pintada per Goya l'any 1804.
Pintura
Una dama arrogant i enigmàtica llença la mirada cap a l'espectador, mentre amb el dit índex esquerre assenyala un llibre obert. Recolza la seva mà dreta al pit i, amb gest exquisit, introdueix l'índex a la cotilla potser per indicar la profunditat del seu esperit. No es coneix la identitat de la dama però s'ha volgut identificar-la amb la poetessa Vittoria Colonna i amb Giulia Gonzaga tot i que la cronologia d'execució de l'obra presenta dubtes sobre aquestes identitats. Els atributs podrien concordar amb qualsevol dama d'aquella època, amb la premissa de ser amant de les lletres; fos qui fos, el seu gest deixa clar la riquesa i ambigüitat de la seva saviesa.https://blog.museunacional.cat/vittoria-colonna-la-dona-mes-famosa-ditalia/
Pintura
Aquesta obra és una rèplica del quadre que el 1515 estava a la col·lecció dels Gonzaga a Màntua, i que avui està al Museu del Louvre. Es tracta d'una de les millors creacions de la joventut de Ticià. L'argument tracta d'una jove que es pentina amb l'ajuda de dos miralls que sosté un home. S'interpreta com una al·legoria de la Bellesa vanagloriant-se mentre es dol de la seva efímera existència, un erotisme tenyit d'intenció moralitzadora. També hi ha qui opina que pot ser la representació d'un sonet de Petrarca, on es descriu el triangle amorós entre l'estimada, el mirall i l'amant, i com aquest últim té enveja de l'objecte, doncs, és aquest qui rep la mirada de l'estimada.
Pintura
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Pintura
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Pintura
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Pintura
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Pintura
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"