Mostrant 343 - 360 de 4343
Pintura
Sargues del revestiment interior de les portes d'un retaule dedicat a la vida de santa Caterina, que prové de la capella funerària de Fernando Álvarez de Toledo, a l'església de San Salvador de Toledo. La datació seria a partir de 1499, quan s'acaba la construcció de la capella, fundada el 1497. A la part superior: a l'esquerra, l'Epifania; a la dreta, sant Pere i sant Pau. A la part central: a l'esquerra, santa Caterina davant de Maximià en el temple; a la dreta, santa Caterina davant els doctors d'Alexandria i la presidència de l'emperador Maximià. A la part inferior: a l'esquerra, miracle de la santa presó; a la dreta, miracle de santa Caterina en el seu martiri. Parro (1857) comenta que el retaule tenia "dos hojas de puerta colosales, en cuyas caras interior y esterior hay también bosquejadas pinturas al temple de varios santos, que por no haberse concluido disuenan mucho delas que acabamos de reseñar".\nPel que fa a l'atribució, la historiografia ha debatut l'autoria de tot el conjut. Post fou el primer d'escriure sobre aquest retaule, i trobava que la seva composició i estil era similar a l'altar major de la catedral d'Àvila. Com a Àvila, Post observa en aquest conjunt tres mans: Pedro Berruguete, Juan de Borgoña i un anònim Mestre del Trànsit (autor de les sargues). Posteriorment, diferents autors han entrat a assenyalar si Berruguete era present o no, però sembla indubtable que, com a mínim, Borgoña i l'anònim hi treballen. En relació amb les portes de sarga del museu, al marge de l'opinió de Post, Morte (2007) troba paral·lelismes amb el també anònim Mestre de Bolea (pintor que sovint s'ha vinculat amb l'obra Juan de Borgoña). I Pascual de Cruz (2012) opina que aquest mestre anònim que assenyalava Post, s'hauria d'identificar amb el pintor Lorenzo de Ávila (doc. 1507-Toro, 1570), seguidor de l'art de Pedro Berruguete i de Juan de Borgoña.
Pintura
Tríptic protagonitzat per l'escena de la Crucifixió a la part central, amb Jesucrist clavat a la creu, acompanyat per dos lladres, un soldat, Josep d'Arimatea, les santes dones, sant Joan i la Mare de Déu. A les portes laterals hi ha sant Antoni Abat a l'esquerra, i santa Caterina d'Alexandria a la dreta. A l'exterior de les portes, sant Nicolau i sant Arnout, respectivament, en grisalla. L'atribució és de Bermejo (1988), i ho atansa a creacions de Metsys.
Pintura
Tríptic protagonitzat per l'escena de la Crucifixió a la part central, amb Jesucrist clavat a la creu, acompanyat per dos lladres, un soldat, Josep d'Arimatea, les santes dones, sant Joan i la Mare de Déu. A les portes laterals hi ha sant Antoni Abat a l'esquerra, i santa Caterina d'Alexandria a la dreta. A l'exterior de les portes, sant Nicolau i sant Arnout, respectivament, en grisalla. L'atribució és de Bermejo (1988), i ho atansa a creacions de Metsys.
Pintura
Tríptic protagonitzat per l'escena de la Crucifixió a la part central, amb Jesucrist clavat a la creu, acompanyat per dos lladres, un soldat, Josep d'Arimatea, les santes dones, sant Joan i la Mare de Déu. A les portes laterals hi ha sant Antoni Abat a l'esquerra, i santa Caterina d'Alexandria a la dreta. A l'exterior de les portes, sant Nicolau i sant Arnout, respectivament, en grisalla. L'atribució és de Bermejo (1988), i ho atansa a creacions de Metsys.
Pintura
Mare de Déu de mig cos sosté l'Infant a la seva falda acompanyats per sant Joanet. Aquesta és la descripció que també apareix al catàleg de 1906. Curiosament, en el catàleg de 1936 ja no s'esmenta el sant Joanet, i tampoc surt a les fotos en B/N antigues que tenim, realitzades entre 1953-1955. En una restauració iniciada el 2003, però no acabada, va tornar a sorgir el profeta. La Mare de Déu porta els cabells llargs amb un vel transparent i un nimbe estrellat. Vesteix una camisa blanca prisada amb una sanefa al coll, un vestit vermell per sobre d'aquesta amb un escot en quadre i una mena de faldilla verda a sota. Sobre la màniga de la camisa, creant la unió amb el vestit, porta un aplic amb una sanefa daurada. Aquesta roba es tracta d'una moda que arriba d'Itàlia i que es dóna entre 1490 i 1540. D'altra banda, el Nen Jesús es troba sobre la falda de la Mare de Déu, i està completament nu assegut sobre una tela de color ocre. L'Infant té els cabells rossos, arrissats i també va nimbat; a més, està ensenyant la planta del seu peu esquerra. El sant Joanet que es troba a la part dreta del quadre, situat lleugerament darrera de les dues figures esmentades, també va nu i porta un estàndard. La Mare de Déu toca el peu dret al Nen Jesús i mira directament a l'espectador, mentre que l'Infant mira a la seva esquerra, possiblement a la figura del sant Joanet que, alhora, aquest també el mira. El fons està compost per unes cortines de color verd, potser afegides, perquè amaguen el daurat. L'obra és de força qualitat, però d'un pintor desconegut, segurament hispà del segon quart del segle XVI, d'acord amb el tipus de roba que porta i l'estil pictòric d'aquella època. De tota manera, el catàleg del 1906 apareix atribuïda al pintor Giulio Romano, deixeble de Rafael; i en el catàleg del 1936 surt citada com una obra anònima d'escola italiana.
Pintura
Oli sobre taula on es pot veure una Mare de déu amb el Nen. Es representa a la Verge sostenint a l'Infant sobre el seus genolls y agafant-lo amb la mà esquerra, mentre amb la mà dreta sosté un llibre obert, sobre el qual el Nen posa la seva mà dreta (en un possible missatge adreçat a sa Mare, en el que li transmet la importància la Santes Escriptures). La Verge porta una capa verda i un vestit vermell, així com el Nen vesteix una túnica blanca y porta una aureola crucífera. L'obra presenta notables semblances amb algunes Mares de Déu amb el Nen, tant de Hans Memling com de Rogier van der Weiden, doncs, pot ser que es tracti d'una reinterpretació d'algun dels dos autors o, fins i tot, pot tenir el seu origen en el taller d'algun dels dos mestres. Com a darrera opció, també caldria tenir en compte, una còpia d'alguna composició no conservada d'aquests mestres esmentats. D'autoria desconeguda, podria ser un mestre flamenc o un d'hispànic atent a les novetats flamenques. La datació s'ha fixat cap a l'any 1500.
![image for: Francesc Pla Duran dit "El Vigatà" - Paisatge amb parella a la vora d'un riu - Entre 1790-1800](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/113371/068740-000_082570.jpg "Francesc Pla Duran dit "El Vigatà" - Paisatge amb parella a la vora d'un riu - Entre 1790-1800")
