Mostrant 343 - 360 de 4337
Pintura
Oli sobre taula on es pot veure una Mare de déu amb el Nen. Es representa a la Verge sostenint a l'Infant sobre el seus genolls y agafant-lo amb la mà esquerra, mentre amb la mà dreta sosté un llibre obert, sobre el qual el Nen posa la seva mà dreta (en un possible missatge adreçat a sa Mare, en el que li transmet la importància la Santes Escriptures). La Verge porta una capa verda i un vestit vermell, així com el Nen vesteix una túnica blanca y porta una aureola crucífera. L'obra presenta notables semblances amb algunes Mares de Déu amb el Nen, tant de Hans Memling com de Rogier van der Weiden, doncs, pot ser que es tracti d'una reinterpretació d'algun dels dos autors o, fins i tot, pot tenir el seu origen en el taller d'algun dels dos mestres. Com a darrera opció, també caldria tenir en compte, una còpia d'alguna composició no conservada d'aquests mestres esmentats. D'autoria desconeguda, podria ser un mestre flamenc o un d'hispànic atent a les novetats flamenques. La datació s'ha fixat cap a l'any 1500.
![image for: Francesc Pla Duran dit "El Vigatà" - Paisatge amb parella a la vora d'un riu - Entre 1790-1800](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/113371/068740-000_082570.jpg "Francesc Pla Duran dit "El Vigatà" - Paisatge amb parella a la vora d'un riu - Entre 1790-1800")
Pintura
En el compartiment central hi ha el Bateig de Crist per sant Joan Baptista acompanyat per l'arcàngel Miquel, també present en el batent esquerre en el moment del pesament de les ànimes, mentre al batent dret hi ha un episodi de l'hagiografia de sant Francesc d'Assís. A la part exterior de les dues portelles apareixen les figures de l'arcàngel Gabriel i la Mare de Déu, en el moment de l'Anunciació. El programa representat gira al voltant de la idea de la redempció i de la renovació en la fe que suposa l'acte del baptisme. Per la mida de l'obra i per l'escut heràldic que hi ha a l'angle superior dret d'una portella, es tractaria d'un encàrrec privat, destinat a presidir una capella familiar en un temple. Des del punt de vista formal, l'obra és una manifestació paradigmàtica del treball del Mestre de Frankfurt, pintor flamenc que deu el seu apel•latiu a dos tríptics que es conserven en aquesta ciutat alemanya. La plàstica de l'artista empra solucions i fórmules eclèctiques: la composició de la taula central deriva d'un gravat de Martin Schongauer, i recorda obres de Gerard David; la tipologia de l'arcàngel Gabriel deriva de models gestats en el taller dels germans van Eyck, i que també fou reinterpretat per Roger van der Weyden i el Mestre de Flémalle.
Pintura
Taules que representen dos sants: a la dreta sant Bru, vestit amb l'hàbit blanc dels cartoixans, porta un crucifix a la mà i un llibre de la regla de l'orde a l'altra, mentre que als peus veiem un bàcul i una mitra que al·ludeixen a la dignitat de bisbe a què va renunciar; a l'esquerra sant Ferrer, vestit amb l'hàbit dels dominics i conegut per les seves prèdiques, recollides fragmentàriament en el filacteri escrit que assenyala amb el dit. Es tracta dels compartiments laterals d'un retaule dedicat a sant Sebastià a la cartoixa de Valldecrist (municipi d'Altura, prop de Sogorb). L'obra està atribuïda a Joan de Joanes, segurament el pintor autòcton més destacat de l'època del Renaixement a València.