Mostrant 3403 - 3420 de 4335
![image for: Jacopo Robusti dit "Il Tintoretto" - Retrat del procurador Alessandro Gritti - 1581-1582](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/34382/064987-000_0022-25_0.jpg "Jacopo Robusti dit "Il Tintoretto" - Retrat del procurador Alessandro Gritti - 1581-1582")
Pintura
Retrat d'un jove cavaller, de qui es desconeix la identitat. Per la indumentària, estranya en la Venècia de l'època, podria ser un aristòcrata estranger de pas per la ciutat dels canals. La crítica coincideix a atribuir l'obra al Tintoretto de la dècada dels anys 50 del segle XVI, moment en què el pintor va realitzar els seus millors retrats. Un quadre que destaca per les qualitats plàstiques, amb una gamma cromàtica reduïda, però plena de contrastos, i que mostra la caracterització psicològica del cavaller, de mirada displicent i altiva.
Pintura
El 1602, el noble espanyol Juan Enríquez de Herrera va dedicar una capella de l'església de Sant Jaume dels Espanyols de Roma al sant franciscà Dídac d'Alcalà. La decoració mural, amb escenes de la vida d'aquest sant, fou encomanada al gran pintor bolonyès Annibale Carracci. L'any 1604 aquest mestre va iniciar el disseny de tots els cartrons preparatoris, però va caure malalt mentre dirigia personalment els treballs "in situ". La feina fou acabada pels seus col·laboradors, entre els quals hi havia Giovanni Lanfranco, Sisto Badalocchio i Francesco Albani. A mitjan segle XIX els frescos es van arrencar i traspassar a tela i ara es troben repartits entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museo del Prado.
Pintura
La creu que porta Crist simbolitza el seu triomf sobre la mort i no un instrument de martiri. El rostre no reflecteix dolor, sinó serenor i una mirada confiada en la vida eterna. És un tema iconogràfic que s'inspira en el De imitatione Christi, publicat al primer quart del segle XV, que pretenia instruir l'ànima del fidel en la perfecció cristiana. L'obra permet admirar la pinzellada característica del pintor, amb la qual modela els volums amb el color i deforma els cossos per reflectir la inquietud espiritual dels personatges.
Pintura
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Pintura
Taula d'un retaule dedicat a diverses advocacions. Santa Caterina, coronada, com correspon a una santa verge, sosté amb una mà la palma del martiri i, amb l'altra, una espasa, amb la qual amenaça l'emperador, estirat a terra. Al costat de la santa, apareix la roda amb punxes, instrument utilitzat en un dels martiris als quals va ser sotmesa.
Pintura
Una de les obres clau del gòtic internacional a Catalunya és el retaule marià de l'altar major del monestir de Santes Creus. El Museu conserva la Nativitat, coronada per la figura de sant Joan Evangelista, i la Resurrecció de Crist, mentre que la resta de taules es conserven en una de les capelles de la catedral de Tarragona. El retaule es va encarregar a Pere Serra però sembla que va morir sense haver-lo començat a pintar. Guerau Gener, bon coneixedor del gòtic internacional valencià, el va substituir, però la seva mort prematura va fer que Lluís Borrassà, un dels grans protagonistes de la pintura del primer gòtic internacional català, finalitzés l'encàrrec.
![image for: Guerau Gener - Nativitat - 1407-1411 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/34454/114739-000_18490.JPG "Guerau Gener - Nativitat - 1407-1411 [1]")
Pintura
Una de les obres clau del gòtic internacional a Catalunya és el retaule marià de l'altar major del monestir de Santes Creus. El Museu conserva la Nativitat, coronada per la figura de sant Joan Evangelista, i la Resurrecció de Crist, mentre que la resta de taules es conserven en una de les capelles de la catedral de Tarragona. El retaule es va encarregar a Pere Serra però sembla que va morir sense haver-lo començat a pintar. Guerau Gener, bon coneixedor del gòtic internacional valencià, el va substituir, però la seva mort prematura va fer que Lluís Borrassà, un dels grans protagonistes de la pintura del primer gòtic internacional català, finalitzés l'encàrrec.
![image for: Luis de Morales (El Divino) - Ecce Homo - Entre 1570-1580 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/34457/011547-000_3.1_rir_detalle_0.jpg "Luis de Morales (El Divino) - Ecce Homo - Entre 1570-1580 [1]")
![image for: Luis de Morales (El Divino) - Ecce Homo - Entre 1570-1580 [2]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/34457/011547-000_3.1_rir_manos_0.jpg "Luis de Morales (El Divino) - Ecce Homo - Entre 1570-1580 [2]")
Pintura
Jesucrist apareix representat en la solitud del moment en què és condemnat a mort davant la multitud al Pretori. Aquesta pintura és una versió de l'Ecce Homo del palacio del Pardo, avui conservat al Museo del Prado.Gràcies a una anàlisi reflectogràfica de raigs infrarojos, duta a terme per l'equip de restauració del museu, sota la capa pictòrica s'han trobat les traces puntejades pròpies de la tècnica de l'estergit. S'hi veuen punts a l'estructura corporal, sobretot a la túnica sobre les espatlles, els avantbraços, les mans i la canya, i també s'intueixen al rostre, bàsicament al nas (vegeu les imatges a la dreta).Aquest testimoni posa en evidència l'ús d'un cartró o plantilla, per tant, el model original de Morales hauria estat calcat per ajudants, i la composició es repetiria segons la demanda, ja fos pel mateix mestre o per altres membres del taller. Encara que hi ha la certesa que Morales feia servir calcs a la seves obres, fins ara no s'havia documentat cap estergit en una de les seves pintures o del seu entorn.Els Eccehomo de Morales van tenir gran acceptació i prova d'això són les múltiples versions que se'n coneixen, ja sigui de l'artista mateix, del seu taller o còpies.
