El 1602, el noble espanyol Juan Enríquez de Herrera va dedicar una capella de l'església de Sant Jaume dels Espanyols de Roma al sant franciscà Dídac d'Alcalà. La decoració mural, amb escenes de la vida d'aquest sant, fou encomanada al gran pintor bolonyès Annibale Carracci. L'any 1604 aquest mestre va iniciar el disseny de tots els cartrons preparatoris, però va caure malalt mentre dirigia personalment els treballs "in situ". La feina fou acabada pels seus col·laboradors, entre els quals hi havia Giovanni Lanfranco, Sisto Badalocchio i Francesco Albani. A mitjan segle XIX els frescos es van arrencar i traspassar a tela i ara es troben repartits entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museo del Prado.
El 1602, el noble espanyol Juan Enríquez de Herrera va dedicar una capella de l'església de Sant Jaume dels Espanyols de Roma al sant franciscà Dídac d'Alcalà. La decoració mural, amb escenes de la vida d'aquest sant, fou encomanada al gran pintor bolonyès Annibale Carracci. L'any 1604 aquest mestre va iniciar el disseny de tots els cartrons preparatoris, però va caure malalt mentre dirigia personalment els treballs "in situ". La feina fou acabada pels seus col·laboradors, entre els quals hi havia Giovanni Lanfranco, Sisto Badalocchio i Francesco Albani. A mitjan segle XIX els frescos es van arrencar i traspassar a tela i ara es troben repartits entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museo del Prado.
El 1602, el noble espanyol Juan Enríquez de Herrera va dedicar una capella de l'església de Sant Jaume dels Espanyols de Roma al sant franciscà Dídac d'Alcalà. La decoració mural, amb escenes de la vida d'aquest sant, fou encomanada al gran pintor bolonyès Annibale Carracci. L'any 1604 aquest mestre va iniciar el disseny de tots els cartrons preparatoris, però va caure malalt mentre dirigia personalment els treballs "in situ". La feina fou acabada pels seus col·laboradors, entre els quals hi havia Giovanni Lanfranco, Sisto Badalocchio i Francesco Albani. A mitjan segle XIX els frescos es van arrencar i traspassar a tela i ara es troben repartits entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museo del Prado.
La Immaculada Concepció representa Maria com a únic ésser mortal que es va deslliurar del pecat original. Aquest és un argument doctrinal catòlic de llarga tradició, molt representat en la pintura espanyola del Segle d'Or. Maria apareix dreta sobre cinc querubins que ocupen mitja lluna. Llueix un collaret amb l'anagrama A[ve] M[aria], mentre que una munió d'estrelles i d'angelets es confonen enmig dels núvols en l'aurèola que li envolta el cap. A les bandes hi ha dos àngels amb lliris, roses (atributs de puresa) i taules amb inscripcions del "Càntic dels Càntics". A les bandes, apareixen dos col·legials i símbols que s'atribueixen a Maria: Mirall sense taca, Escala de Jacob, Porta del Cel i Estrella del matí. Zurbarán va fer diverses versions d'aquest tema, però aquesta és, sens dubte, la millor.
La pintura il·lustra un argument de martiri i turment físic. L'apòstol Bartomeu, quasi nu, mira indefens cap a nosaltres, mentre que un botxí embriac l'escorxa amb entusiasme sàdic. Per terra, una escultura clàssica, que s'ha d'identificar amb el déu Baldach, i al fons, dos sacerdots amb el cap cobert actuen com a testimonis del suplici. La pintura segueix el text de Iacopo da Varazze a la "Llegenda àuria", que és la versió cristiana de la faula del faune Màrsies, qui va patir el mateix càstig que sant Bartomeu. És una obra extraordinària, que mostra l'excel·lent art de "lo Spagnoletto". Abans d'ingressar al MNAC va pertànyer a l'il·lustrador Alexandre de Riquer.
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Aquesta taula procedeix de les tombes de Sancho Sánchez Carrillo i la seva esposa Juana, a l'església de San Andrés de Mahamud (Burgos), les quals van ser realitzades cap a 1295, any en què van obtenir el permís de ser-hi enterrats. La peça forma part d'un extraordinari conjunt del primer gòtic castellà del qual únicament perviuen vuit plafons, tots al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a més del jacent del cavaller conservat al Cincinnati Art Museum(Ohio).El conjunt pictòric està format per quatre taules amb ploraners, dues amb escuts i dues més amb escenes narratives, de les quals una consta de quatre escenes dedicades a la Mare de Déu (Anunciació, Nativitat, Dormició i Coronació) i una altra presenta la Crucifixió i Crist envoltat dels símbols dels quatre evangelistes. Els ploracossos, vestits amb "llobes", les túniques a ratlles tradicionals del dol, ploren desaforadament, s'arranquen els cabells o fins i tot s'esgarrapen el rostre fins a sagnar per demostrar el seu dolor.
Aquesta taula procedeix de les tombes de Sancho Sánchez Carrillo i la seva esposa Juana, a l'església de San Andrés de Mahamud (Burgos), les quals van ser realitzades cap a 1295, any en què van obtenir el permís de ser-hi enterrats. La peça forma part d'un extraordinari conjunt del primer gòtic castellà del qual únicament perviuen vuit plafons, tots al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a més del jacent del cavaller conservat al Cincinnati Art Museum(Ohio).El conjunt pictòric està format per quatre taules amb ploraners, dues amb escuts i dues més amb escenes narratives, de les quals una consta de quatre escenes dedicades a la Mare de Déu (Anunciació, Nativitat, Dormició i Coronació) i una altra presenta la Crucifixió i Crist envoltat dels símbols dels quatre evangelistes. Els ploracossos, vestits amb "llobes", les túniques a ratlles tradicionals del dol, ploren desaforadament, s'arranquen els cabells o fins i tot s'esgarrapen el rostre fins a sagnar per demostrar el seu dolor.
"El Greco", després d'iniciar-se com a pintor a l'illa de Creta, va evolucionar cap a la modernitat de l'art de Venècia, i després es va instal·lar a Toledo. El tema central d'aquest quadre és la reunió entre els dos apòstols Pere i Pau, que havien mostrat el seu desacord. Aquest fet s'insinua amb la salutació de les mans que s'entrecreuen i no arriben a contactar. Pere, un vell cansat, sembla fer un gest de cessió o reconeixement cap a Pau, qui subjecta amb orgull l'espasa, atribut que li és propi. Per darrere d'ells apareix un escenari de núvols magnífic que s'obre al blau del cel per ressaltar l'aurèola de la seva santedat. L'obra mostra la gran riquesa argumental i cromàtica pròpies de l'art del mestre cretenc.








