Les pintures de l'església de Santa Maria de Mur són molt importants per a la història del patrimoni romànic català, ja que el polèmic arrencament i la venda a l'estranger de la decoració de l'absis central (que es conserva al Museum of Fine Arts de Boston) van motivar que les autoritats catalanes duguessin a terme una gran campanya d'arrencaments entre 1919 i 1923. Es pretenia evitar que altres pintures romàniques fossin també venudes a l'estranger. Pel que fa a les restes de l'absidiola meridional, on es representa una Ascensió de Crist, es van arrencar a la dècada del 1950.Per saber-ne més, consulteu la guia temàtica "Mur: cent anys de l'arrencament de les pintures".
Dins del corpus d'obres adscrites a l'anomenat cercle de Pedret, les pintures d'Àger tenen especial similitud amb l'única d'aquestes obres que es conserva fora del territori català, el conjunt de Saint-Lizier de Coserans (Arieja, França). La corporeïtat de les dues figures, l'harmonia de la composició o la delicadesa en el modelat dels rostres, amb les característiques carnacions al front, les galtes i el coll, acrediten la qualitat de la pintura. Cal tenir present que la canònica de Sant Pere d'Àger era un dels principals centres de poder religiós i polític al sud del comtat d'Urgell.
Malgrat el caràcter eminentment religiós de l'art medieval, la noblesa laica acostumava a actuar com a responsable de l'encàrrec i finançament d'obra artística. La representació de la figura del comitent no és inusual en l'art romànic, com testimonia aquí la presència de la comtessa Llúcia de Pallars, retratada a la part inferior dreta de l'absis. La noble dama vesteix luxosament i duu a les mans un ciri encès, atribut que és propi de les persones difuntes. Aquest detall fa suposar que les pintures es van finalitzar després de la seva mort, documentada l'any 1090.
Aquesta obra forma part de l'exposició "Diàlegs intrusos". Visita'n l'itinerari virtual a l'app Second Canvas.
L'absis és l'espai més important de l'església, el lloc on s'emplaça l'altar. En el romànic, els absis solen estar decorats amb una Teofania (és a dir, una manifestació de la divinitat), tal com es pot observar en aquest exemple de la Seu d'Urgell. Malgrat que s'ha conservat incomplet, es distingeix una gran imatge de Crist en Majestat dins d'una màndorla flanquejada pel Tetramorf (els quatre símbols dels Evangelistes) que presideix la conca absidal. Al registre del mig s'hi representa una sèrie d'apòstols, entre els quals s'inclou també la figura de Maria, Mare de Déu. El registre inferior, que no s'ha conservat, devia estar pintat amb cortinatges que imitaven teixits de luxe.
La presentació emmarcada de la Lapidació de sant Esteve fora de la seva ubicació original (a l'extrem de la nau lateral, en posició elevada, enfront de l'escena dels joglars) permet observar amb atenció una de les escenes més representatives de la decoració mural de Boí. L'interès en la narració i el dinamisme són característics d'un estil pictòric que remet a la pintura francesa de la regió de Poitiers, i que s'ha vinculat també amb la rica miniatura llemosina de finals del segle XI. A més, des del punt de vista iconogràfic, el tema mostra la importància de la difusió del culte a determinats sants des de l'àmbit francès.Estudi i restauració integral (pdf)







