A la part central del mur nord de Sant Joan de Boí, entre les dues finestres de la nau, es conserva una escena amb joglars i saltimbanquis, representació poc habitual dins d'un edifici religiós. Sobre un fons en bandes de color vermell, negre i ocre hi ha tres joglars tocant música i fent malabarismes. El de l'esquerra està cap per avall amb una espasa a la boca mentre fa malabars amb altres dues espases. El del centre, que sembla estar sobre unes roques, ha tallat a l'aire una peça amb un ganivet llarg, i el de la dreta toca l'arpa enfilat en una petita construcció.El conjunt estava totalment emmarcat per sanefes de les quals es conserva un motiu floral a la part superior i una sanefa ampla en ziga-zaga a la part inferior, sota la qual corria una inscripció, avui desapareguda.Vegeu Pintures de Sant Joan de Boí
La maiestats domini o Crist en majestat de Sant Climent de Taüll és una de les icones de l'art romànic. Presideix un conjunt datat a partir de la consagració de l'església, l'any 1123, pel bisbe Ramon de Roda de Isàvena. Per entendre'n la iconografia cal observar les importants restes, perfectament visibles, que es conserven a l'església d'origen.La volta de l'absis presenta el tema principal, el Crist en majestat, inscrit en la màndorla i envoltat pels símbols dels evangelistes i àngels. A sota, el mur conté les figures de Maria i els apòstols inscrites als arcs. Al nivell inferior apareixen els cortinatges habituals, aquí molt malmesos. L'arc intern està centrat per la mà de Déu, que forma part de la representació de les ofrenes de Caïm i Abel conservades parcialment in situ, on també s'observa l'escena de la mort d'Abel en mans del primer. L'arc extern conté l'Agnus Dei apocalíptic, amb set ulls, una imatge emblemàtica per si mateixa. És igualment remarcable l'escena del pobre Llàtzer a la porta de la casa del ric Epuló, el banquet dle qual també es conserva in situ.Descobreix tots els detalls d'aquesta obra en super alta resolució:
Per saber-ne més:Reconstrucció virtual i mapping de l'església de Sant Climent de TaüllMirar de prop el Crist de Sant Climent de TaüllVídeo-resum de la restauració a l'església de Sant Climent de TaüllVídeo de l'arrencament de les pintures murals de Sant Joan de Boí, 1978Itinerari virtual: Les veus del romànic
La decoració de l'absis central de Sant Climent de Taüll és l'obra més coneguda i emblemàtica del Museu Nacional. És també una obra mestra del romànic europeu. La figura del Crist en Majestat, solemne i poderosa, resulta un arquetipus perfecte de molts trets d'estil que tradicionalment s'associen al romànic, com ara l'antinaturalisme, la monumentalitat, l'exuberància ornamental o la tendència a les formes geomètriques i a l'abstracció. A Taüll es reconeix la mà precisa d'un pintor genial, de gran personalitat, que aplica a la decoració mural certes receptes tècniques que són habituals a la pintura sobre taula de l'època, com ara l'accentuació dels perfils o la creació de volums a partir de la gradació tonal de color. La inscripció pintada a la columna detalla la consagració de l'església pel bisbe Ramon de Roda l'any 1123, data a la qual s'aproxima bé la realització de les pintures. Evidentment, la tosca decoració angèlica de l'absidiola lateral és obra d'un taller diferent, que també actua a la veïna església de Santa Maria.La simplicitat de l'arquitectura de Sant Climent de Taüll contrasta amb la brillant execució de la decoració interior, obra de primeríssima qualitat. La iconografia manté el programa més característic del romànic català, combinant el Crist en Majestat a la conca superior, un apostolat amb la Mare de Déu al registre central, i cortinatges a la part inferior del mur. La decoració conservada al museu es completa als dos arcs triomfals, on destaquen els medallons amb la Mà de Déu (Dextera Domini) i l'Anyell de Déu (Agnus Dei), i al costat esquerre la representació del pobre Llàtzer. A l'església d'origen es conserven importants fragments, especialment al presbiteri.
L'existència de portades pictòriques en el romànic és poc coneguda. Devien ser freqüents, però, com que la pintura quedava a la intempèrie, la majoria han desaparegut, com és el cas de la que hi havia al monestir de Ripoll, de la qual s'han descobert restes darrere la gran portalada esculpida del segle XII. La preservació de la portada de Sant Joan de Boí resulta, doncs, excepcional. És posterior a la decoració mural de l'interior, i estava presidida per un crismó (desaparegut) sostingut per quatre figures angèliques.A la part més baixa, cal observar la presència d'abundants grafits de tema bèl·lic, de datació imprecisa.







