Mostrant 2701 - 2718 de 4335
Pintura
Aquesta figura, juntament amb la de Sant Joan Evangelista, formava part de la Crucifixió que decorava el mur nord de l'església d'Estaon, la part central de la qual es conserva al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell. El seu autor no va ser qui va pintar l'absis principal de l'església, tot i que es devien pintar en dates properes. El seu estudi, en canvi, no pot prescindir de la comparació amb la mateixa escena a les pintures de Sorpe amb la qual, en termes generals, comparteix estil, temàtica i trets característics d'alguns dels personatges, fins al punt de mostrar la versatilitat d'uns mateixos models en dues crucifixions ben diferenciades.
Pintura
Lluís Borrassà és un dels principals artistes del gòtic català. Membre d'una nissaga de pintors gironins, a la dècada de 1380 va establir taller a Barcelona i va aconseguir liderar el panorama pictòric del Principat. De la seva producció fecunda, s'han conservat un gran nombre de treballs, si bé la seva presència al museu era testimonial fins a l'ingrés d'aquesta bella taula de predel·la. Aquesta peça, com també la seva bessona amb Sant Joan Baptista i santa Bàrbara, conservada als Harvard Art Museums, es considera part del retaule major de Sant Pere de Terrassa, del qual perviuen tretze taules al Museu de Terrassa.
Pintura
Aquesta parella d'animals amb cos d'au, potes de cabra i cap humà, formava part del fris decoratiu que voltava la sala del monestir d'Arlanza, d'on també prové el griu que conserva el museu. Són sirenes ocell, imatges guardianes i protectores que deriven de les de l'Antiguitat clàssica. Malgrat el seu aspecte afable, remeten a les temptacions dels sentits, l'engany i els perills dels vicis i la falsedat. La vistositat del seu aspecte les va fer molt decoratives i es troben sovint representades en el ric panorama artístic burgalès dels inicis del segle XIII.Altres fragments del mateix conjunt es localitzen al Metropolitan Museum of Art de Nova York i al Fogg Art Museum de la Universitat de Cambridge, ambdós als Estats Units.
Pintura
Figura d'un sant imberbe i amb aparença juvenil que, per l'instrument del martiri, una llança, s'ha d'identificar amb l'apòstol sant Tomàs. Al fons de l'escena apareixen esgrafiats decorats amb elements grotescos, fruit del gust renaixentista d'inici del segle XVI. L'obra formaria part d'un apostolat, del qual es coneixen altres dos exemplars al Museu del Patriarca (València). La taula s'atribueix a Pedro Romana, pintor actiu a Còrdova, amb clars lligams estilístics amb la tradició flamenca, però que s'obre tímidament a les novetats del nord d'Itàlia.
Pintura
La taula representa el moment en què sant Jaume el Major converteix Hermògenes al cristianisme. A la part esquerra hi ha un segon episodi, en el qual el sant llença al mar els llibres refusats pel màgic. Aquests fets deriven del Liber Sancti Iacobi, escrit a mitjan segle XII, que poc després donaria lloc al Codex Calixtinus. L'obra, juntament amb altres dues pintures que es conserven al Museo del Prado (Embarcament a Jafa del cos de sant Jaume el Major i Trasllat del cos de sant Jaume el Major davant el palau de la reina Lupa), formava part d'un retaule dedicat a l'apòstol atribuït a Martín Bernat, pintor aragonès col·laborador de Bartolomé Bermejo.
Pintura
Atribuïda a Nicolás Francés, l'autor forà del cèlebre retaule major gòtic de la catedral de Lleó i una de les primeres espases de la pintura del segon terç del segle XV a Castella, la taula procedeix del Retaule de sant Miquel de Villalpando. S'hi representa el famós miracle de l'arcàngel en què el pastor Gargano rep l'impacte de la fletxa que havia disparat al brau escapat del seu ramat. D'aquest conjunt, desmembrat en l'actualitat, es coneixen altres taules disperses, entre les quals una conservada al Museu de Montserrat i una altra al Cincinnati Museum of Art (Ohio).
Pintura
Coneixem bona part de la fesomia de l'antic retaule major de Sant Pere de Cubells, tot i que es va desmembrar a causa de la construcció d'un nou conjunt barroc i les seves parts es van dispersar. Era un moble de tècnica mixta: el cos principal estava format per un cicle pictòric dedicat a l'apòstol, que devia cloure amb aquesta taula, i s'articulava entorn de la talla del sant, atribuïda a Pere de Sant Joan (Museu Frederic Marès), un escultor oriünd de la Picardia (França). Al museu conservem també un fragment de la predel·la, és a dir, de la part horitzontal inferior del retaule, dedicada als Goigs de la Mare de Déu.
Pintura
Coneixem bona part de la fesomia de l'antic retaule major de Sant Pere de Cubells, tot i que es va desmembrar a causa de la construcció d'un nou conjunt barroc i les seves parts es van dispersar. Era un moble de tècnica mixta: el cos principal estava format per un cicle pictòric dedicat a l'apòstol, que devia cloure amb la taula de la Crucifixió de sant Pere, conservada al museu, i s'articulava entorn de la talla del sant, atribuïda a Pere de Sant Joan (Museu Frederic Marès), un escultor oriünd de la Picardia (França). Aquesta taula és un fragment de la predel·la, és a dir, de la part horitzontal inferior del retaule, dedicada als Goigs de la Mare de Déu.
Pintura
Aquesta esplèndida taula procedeix d'un retaule de grans dimensions del qual no es coneixen altres parts. S'hi representa el tema de l'Adoració dels pastors, agenollats al costat esquerre, afegits als elements habituals que conformen l'escena de la Nativitat. Centra la composició el Nounat dins un pessebre de fusta, envoltat per l'ancià Josep i la Mare de Déu, que creua les mans sobre el pit en actitud de reverència. Darrere d'ella hi ha una figura femenina que es pot identificar amb una de les parteres que, segons la tradició apòcrifa, l'assistiren en el naixement.
Pintura
L'estructura i la temàtica de la taula porten a creure que, en origen, era el compartiment cimer d'un retaule: tant el coronament superior punxegut com la figuració del Calvari són dues de les característiques més usuals en aquesta part dels conjunts gòtics hispànics. Com de costum, en l'escena pren part la guàrdia romana, les Maries i l'Evangelista, que envolten el Crucificat. Crida l'atenció el bell pelicà, sobre l'arbre que brota de la creu, que és una metàfora de Crist, de la Passió i de l'Eucaristia, ja que, segons la tradició, aquest animal s'autoferia per alimentar les seves cries.
Pintura
Desconeguda fins a la dècada de 1990, és possible que aquesta taula, de gran qualitat i fort decorativisme, fos el compartiment central d'un retaule de dimensions modestes. El tema que s'hi representa, la Mare de Déu amb l'Infant envoltada d'àngels, va ser a bastament conreat amb variants en el taller dels Serra, com molt bé denoten altres obres. Més enllà del rostre abstret de Maria, la imatge del Nen jugant amb la poncella encarna la humanització dels personatges sagrats, pròpia del món gòtic.
