El retratat és Manuel María de Santa Ana y Rodríguez-Camaleño, I marquès de Santa Ana.
Quadre que formà part d'un conjunt de vida monàstica, realitzat i signat per José García Hidalgo. Es tracta d'una de les vint-i-set teles sobre la vida de sant Agustí que el pintor i tractadista realitzà per al convent de San Felipe el Real de Madrid (dels quals n'hi ha quinze propietat del Museo del Prado, set que es custodien als seus magatzems i altres vuit dipositats en diferents institucions -n'hi ha tres a Catalunya: aquest, un al Museu de Lleida i un al Gremi de Fabricants de Sabadell). De la mateixa composició existeix un dibuix preparatori a la Casa de la Moneda madrilenya, i també un possible esbós dipositat al Palau Arquebisbal de Madrid (propietat del Museo del Prado).
Segurament es tracta d'un esbós preparatori per a pintura mural. El tema iconogràfic s'ha identificat amb una apoteosi mitològica dels deu Apolo i la nimfa marina Tetis, però quasi mai apareixen relacionats, per tant, prodria tractar-se d'un altre tema. Per a l'autoria, segons els catàlegs antics de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de sant Jordi sempre apareix atribuïda al cognom Bayeu. No és fins el 1872 que s'adjudica a Francisco Bayeu. A l'època que la cap del Departament era Margarita Cuyàs, també es va incloure la possibilitat que fos una obra una col·laboració amb seu germà, Ramon Bayeu. Segons Fontbona i Durá, hauria de formar part de la compra que Pasqual-Pere Moles va fer el 1796 a Joan Petit per a la Junta de Comerç, de divuit pintures procedents de Francisco Bayeu.
La composició representa una Adoració a l'infant Jesús, amb els personatges habituals, però en aquest cas destaca la presència d'una família de donants en primer terme, identifi cats amb la família Ayala per un motiu heràldic que s'observa en una de les joies. Crec que es poden identifi car amb Antonio Francisco de Fonseca y Toledo (c. 1560 - Valladolid, 1605), primer comte d'Ayala i senyor de Coca, la seva muller, Mariana Tavera de Ulloa (difunta el 1621), i els seus fi lls grans, Antonio de Fonseca (1597-1614) i María de Fonseca (c. 1600-1652). Per tant, i atesa l'edat dels nens, caldria datar l'obra a l'any 1602, poc després de la concessió del comtat d'Ayala pel rei Felip III (el 31 de gener del mateix 1602). L'obra s'adquireix l'any 1905 i al catàleg del 1906 s'atribueix al pintor Juan de Roelas; Mayer (1936) aposta per Blas de Pardo, però això no es recull al catàleg del Museu publicat al mateix any; a partir del 1951, potser per iniciativa de Joan Ainaud, s'atribueix a Juan Pantoja de la Cruz, el 2003 Cuyàs l'adjudica a Patricio Cajés a inicis del segle XVII, i el 2018 Yeguas el retorna a Roelas. Que els comtes d'Ayala residissin a Valladolid (capital de la cort entre el 1601 i el 1606), ens porta a buscar (o reprendre) l'autoria s'ha de circumscriure a un pintor d'un actiu a la ciutat castellana entre el 1598 i el 1604, i estilísticament quadra amb Pantoja de la Cruz.







