Mostrant 2665 - 2682 de 4304
Pintura
Les pintures murals de Tubilla del Agua mostren els contactes artístics existents entre diferents territoris de la península Ibèrica, especialment entre Catalunya, Aragó i Castella, atès que pertanyen al mateix estil que les pintures de Santa Maria de Taüll. S'hi representen dos àngels en lluita amb un drac, tema relativament freqüent en l'art romànic. En concret, pot referir-se al combat angèlic contra les forces del mal, recollit en el text de l'Apocalipsi. Les figures estan tractades amb elegància, especialment la de la dreta, identificable amb l'arcàngel Miquel, el titular de l'església d'origen.
Pintura
Aquestes dues taules contenen sis episodis de la biografia de sant Andreu, és a dir, de la seva hagiografia:Carrer esquerre:Predicació de sant Andreu; Sant Andreu davant del procònsol EgeuCarrer dret:Crucifixió de sant Andreu; Aparició de sant Andreu a un bisbe temptat pel dimoniEl cicle es clou, a continuació de la seva crucifixió, amb un miracle pòstum habitual: l'aparició de l'apòstol a un bisbe temptat pel dimoni que, tot i adoptar fesomia femenina, es reconeix per les urpes que li surten per sota el vestit. Dues taules conservades a l'estranger, una amb la imatge del sant titular i l'altra amb el Calvari, devien constituir el carrer principal del conjunt. Pere Teixidor va ser el principal pintor de Lleida del primer terç del segle xv, el màxim representant del primer gòtic internacional a ponent.
Pintura
És molt possible que aquesta taula sigui un fragment de biga paredera, sobre la qual recolzava un embigat. En destaca el tema religiós poc freqüent de l'ofrena dels pares de la Mare de Déu al Temple, on el sacerdot jueu i els seus acòlits han estat caracteritzats amb les capes llargues amb caputxa, reglamentàries a determinats indrets de la Corona d'Aragó arran del concili del Laterà IV de 1215. Aquesta particularitat es fa habitual en la pintura gòtica de la primera meitat del segle XIV. La peça enriqueix la col·lecció d'elements d'enteixinat del museu, majoritàriament de temàtica ornamental o profana.
Pintura
Aquesta figura, juntament amb la de la Mare de Déu, formava part de la Crucifixió que decorava el mur nord de l'església d'Estaon, la part central de la qual es conserva al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell. El seu autor no va ser qui va pintar l'absis principal de l'església, tot i que es devien pintar en dates properes. El seu estudi, en canvi, no pot prescindir de la comparació amb la mateixa escena a les pintures de Sorpe amb la qual, en termes generals, comparteix estil, temàtica i trets característics d'alguns dels personatges, fins al punt de mostrar la versatilitat d'uns mateixos models en dues crucifixions ben diferenciades.
Pintura
Aquesta figura, juntament amb la de Sant Joan Evangelista, formava part de la Crucifixió que decorava el mur nord de l'església d'Estaon, la part central de la qual es conserva al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell. El seu autor no va ser qui va pintar l'absis principal de l'església, tot i que es devien pintar en dates properes. El seu estudi, en canvi, no pot prescindir de la comparació amb la mateixa escena a les pintures de Sorpe amb la qual, en termes generals, comparteix estil, temàtica i trets característics d'alguns dels personatges, fins al punt de mostrar la versatilitat d'uns mateixos models en dues crucifixions ben diferenciades.
Pintura
Lluís Borrassà és un dels principals artistes del gòtic català. Membre d'una nissaga de pintors gironins, a la dècada de 1380 va establir taller a Barcelona i va aconseguir liderar el panorama pictòric del Principat. De la seva producció fecunda, s'han conservat un gran nombre de treballs, si bé la seva presència al museu era testimonial fins a l'ingrés d'aquesta bella taula de predel·la. Aquesta peça, com també la seva bessona amb Sant Joan Baptista i santa Bàrbara, conservada als Harvard Art Museums, es considera part del retaule major de Sant Pere de Terrassa, del qual perviuen tretze taules al Museu de Terrassa.
Pintura
Aquesta parella d'animals amb cos d'au, potes de cabra i cap humà, formava part del fris decoratiu que voltava la sala del monestir d'Arlanza, d'on també prové el griu que conserva el museu. Són sirenes ocell, imatges guardianes i protectores que deriven de les de l'Antiguitat clàssica. Malgrat el seu aspecte afable, remeten a les temptacions dels sentits, l'engany i els perills dels vicis i la falsedat. La vistositat del seu aspecte les va fer molt decoratives i es troben sovint representades en el ric panorama artístic burgalès dels inicis del segle XIII.Altres fragments del mateix conjunt es localitzen al Metropolitan Museum of Art de Nova York i al Fogg Art Museum de la Universitat de Cambridge, ambdós als Estats Units.
Pintura
Figura d'un sant imberbe i amb aparença juvenil que, per l'instrument del martiri, una llança, s'ha d'identificar amb l'apòstol sant Tomàs. Al fons de l'escena apareixen esgrafiats decorats amb elements grotescos, fruit del gust renaixentista d'inici del segle XVI. L'obra formaria part d'un apostolat, del qual es coneixen altres dos exemplars al Museu del Patriarca (València). La taula s'atribueix a Pedro Romana, pintor actiu a Còrdova, amb clars lligams estilístics amb la tradició flamenca, però que s'obre tímidament a les novetats del nord d'Itàlia.
Pintura
La taula representa el moment en què sant Jaume el Major converteix Hermògenes al cristianisme. A la part esquerra hi ha un segon episodi, en el qual el sant llença al mar els llibres refusats pel màgic. Aquests fets deriven del Liber Sancti Iacobi, escrit a mitjan segle XII, que poc després donaria lloc al Codex Calixtinus. L'obra, juntament amb altres dues pintures que es conserven al Museo del Prado (Embarcament a Jafa del cos de sant Jaume el Major i Trasllat del cos de sant Jaume el Major davant el palau de la reina Lupa), formava part d'un retaule dedicat a l'apòstol atribuït a Martín Bernat, pintor aragonès col·laborador de Bartolomé Bermejo.
Pintura
Atribuïda a Nicolás Francés, l'autor forà del cèlebre retaule major gòtic de la catedral de Lleó i una de les primeres espases de la pintura del segon terç del segle XV a Castella, la taula procedeix del Retaule de sant Miquel de Villalpando. S'hi representa el famós miracle de l'arcàngel en què el pastor Gargano rep l'impacte de la fletxa que havia disparat al brau escapat del seu ramat. D'aquest conjunt, desmembrat en l'actualitat, es coneixen altres taules disperses, entre les quals una conservada al Museu de Montserrat i una altra al Cincinnati Museum of Art (Ohio).
Pintura
Coneixem bona part de la fesomia de l'antic retaule major de Sant Pere de Cubells, tot i que es va desmembrar a causa de la construcció d'un nou conjunt barroc i les seves parts es van dispersar. Era un moble de tècnica mixta: el cos principal estava format per un cicle pictòric dedicat a l'apòstol, que devia cloure amb aquesta taula, i s'articulava entorn de la talla del sant, atribuïda a Pere de Sant Joan (Museu Frederic Marès), un escultor oriünd de la Picardia (França). Al museu conservem també un fragment de la predel·la, és a dir, de la part horitzontal inferior del retaule, dedicada als Goigs de la Mare de Déu.
Pintura
Coneixem bona part de la fesomia de l'antic retaule major de Sant Pere de Cubells, tot i que es va desmembrar a causa de la construcció d'un nou conjunt barroc i les seves parts es van dispersar. Era un moble de tècnica mixta: el cos principal estava format per un cicle pictòric dedicat a l'apòstol, que devia cloure amb la taula de la Crucifixió de sant Pere, conservada al museu, i s'articulava entorn de la talla del sant, atribuïda a Pere de Sant Joan (Museu Frederic Marès), un escultor oriünd de la Picardia (França). Aquesta taula és un fragment de la predel·la, és a dir, de la part horitzontal inferior del retaule, dedicada als Goigs de la Mare de Déu.
