Mostrant 2629 - 2646 de 4335
![image for: Enric Galwey - Paisatge - [no-dating]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/82045/004018-000_020358f.jpg "Enric Galwey - Paisatge - [no-dating]")
![image for: Bartolomé Bermejo - Resurrecció - Cap a 1474-1479 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/81659/2a._rem_renaixement-124.jpg "Bartolomé Bermejo - Resurrecció - Cap a 1474-1479 [1]")
Pintura
La taula de l'Entrada al Paradís i visió del Crucificat és un dels quatre compartiments d'un retaule de Bartolomé Bermejo, pintor cordovès que va desenvolupar la seva tasca coneguda a la Corona d'Aragó. L'obra de Bermejo, caracteritzada per un realisme mancat d'idealitzacions, incorpora moltes de les novetats de la pintura nòrdica, com l'ús de l'oli com a aglutinant, que substitueix el tremp d'ou.Les quatre pintures formaven part d'una predel·la dedicada a Crist Redemptor, la qual ha estat identificada amb la d'un retaule documentat del pintor, el de santo Domingo de Silos (Daroca). Aquestes obres es documenten a París el 1898, a la col·lecció del pintor Sáenz de Tejada. A la seva mort, José Muñoz Ortiz les adquireix i les ven el 1914: dues al Museu d'Art i d'Arqueologia de Barcelona, gràcies a la mediació de Salvador Sanpere i Miquel, i dues a Teresa Amatller i Cros, amb la intervenció de Josep Gudiol.Les altres taules del conjunt es poden veure també exposades al museu: Resurrecció, Davallament de Crist als Llimbs i Ascensió.
![image for: Bartolomé Bermejo - Resurrecció - Cap a 1474-1479 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/81660/2a._rem_renaixement-124.jpg "Bartolomé Bermejo - Resurrecció - Cap a 1474-1479 [1]")
Pintura
La taula de l'Ascenció i visió del Crucificat és un dels quatre compartiments d'un retaule de Bartolomé Bermejo, pintor cordovès que va desenvolupar la seva tasca coneguda a la Corona d'Aragó. L'obra de Bermejo, caracteritzada per un realisme mancat d'idealitzacions, incorpora moltes de les novetats de la pintura nòrdica, com l'ús de l'oli com a aglutinant, que substitueix el tremp d'ou.Les quatre pintures formaven part d'una predel·la dedicada a Crist Redemptor, la qual ha estat identificada amb la d'un retaule documentat del pintor, el de santo Domingo de Silos (Daroca). Aquestes obres es documenten a París el 1898, a la col·lecció del pintor Sáenz de Tejada. A la seva mort, José Muñoz Ortiz les adquireix i les ven el 1914: dues al Museu d'Art i d'Arqueologia de Barcelona, gràcies a la mediació de Salvador Sanpere i Miquel, i dues a Teresa Amatller i Cros, amb la intervenció de Josep Gudiol.Les altres taules del conjunt es poden veure també exposades al museu: Resurrecció, Davallament de Crist als Llimbs iEntrada al Paradís i visió del Crucificat.
![image for: Josep Guinovart - Crani (anvers) / Cap de dona (revers) - 1954 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/81420/251884-000_091888_0.jpg "Josep Guinovart - Crani (anvers) / Cap de dona (revers) - 1954 [1]")
Pintura
L'escena representa la sentència a mort de sant Joan Nepomucè el 1393 per no violar el secret de confessió de la reina Joana. La pintura prové de l'església conventual dels trinitaris descalços de Barcelona, coneguda com Nostra Senyora de la Bonanova, al solar que avui ocupa el Gran Teatre del Liceu. De Matteis fou un pintor barroc napolità que va treballar per diferents corts europees. La procedència barcelonina de l'obra il·lustra la circulació de mercaderies artístiques i la participació de la ciutat en aquest comerç.
![image for: Anònim. Catalunya - Jesús guareix sant Restitut de la seva ceguesa - Segon quart del segle XVII [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/81318/016207-000_091845det.jpg "Anònim. Catalunya - Jesús guareix sant Restitut de la seva ceguesa - Segon quart del segle XVII [1]")