Mostrant 127 - 144 de 203
Orfebreria
Arqueta de ferro formada per un buc paral·lelepipèdic i tapa plana. La construcció està reforçada per cantoneres fistonades. Tant la tapa com el revers del buc estan reforçats amb faixes llises de ferro subjectes amb claus de cap rodó, els quals a la tapa prenen la forma d'una flor. Disposa de dues nanses als cantons laterals del buc sobre una base romboïdal reblada. El pany, de baldó múltiple, mostra a l'interior tot el mecanisme, si bé els elements i rebladures prenen la forma d'una flor. Conserva la clau, preservada a l'interior. Tot i que se'n desconeix l'autoria, és molt propera a un tipus d'arquetes de manufactura alemanya. Concretament, la fabricació de caixes o arquetes de ferro amb tanques de pestells múltiples va ser característica dels centres d'Augsburg i de Nuremberg, amb nombrosos exemplars datats al segle XVI.
Orfebreria
Placa de coberta d'un Evangeliari, presidida per una gran figura central de Crist, nimbada i flanquejada per les lletres alfa i omega, dins una màndorla, i encerclada per la representació del Tetramorf. En el fons s'aplica esmalt, amb predomini de blaus i les combinacions cromàtiques habituals en obres llemosines del voltant del 1200.Els àsters, motius florals geometritzats característics, que combinen parts esmaltades i d'altres en reserva, han fet pensar que aquesta peça s'emmarca en la producció de l'anomenat "Mestre dels àsters cisellats". Queden en reserva les figures, de notable qualitat gràfica i amb els caps en relleu d'aplic, no sempre correctes, com es percep en la maldestra torsió del cap del brau de sant Lluc.
Orfebreria
Candeler de pal cilíndric sostingut sobre una base convexa acabada en tres peus en forma de pota d'animal. A la meitat del pal es defineix un nús bulbiforme i, a la part superior, un platet circular, molt pla, damunt del qual s'eleva el punxó per clavar-hi el ciri. La decoració combina els motius gravats amb la presència moderada d'esmalt, especialment a la base, les tres cares de la qual es decoren amb una figura de lleó en un marc circular, flanquejada per dos animals fantàstics, aparentment aus. La paleta és reduïda, i hi predominen els blaus i els verds.
Orfebreria
Candeler de pal cilíndric, amb base pràcticament piramidal, sostinguda sobre quatre peus en forma de pota d'animal. Un nus en forma de bulb migparteix el pal i, a la part superior, es defineix un plat lleugerament còncau, d'on neix el punxó on es clavava el ciri. La decoració esmaltada es concentra especialment a la base on, en cadascuna de les tres parts, apareix un lleó dins un medalló circular, flanquejat per dos animals fantàstics.
Orfebreria
Mare de Déu de coure amb aplicacions molt puntuals d'esmalt. Originàriament, estava formada per dues peces encaixades, de les quals només es conserva la de davant. No es tracta, doncs, d'una figura d'aplic. Els dos braços semblen ser peces independents, soldades. El Nen està treballat de manera separada, també sobre la base de dues peces encaixades que deixen l'interior buit.Tant la corona de la Verge com la que duia el Nen (actualment perduda) eren peces independents, clavades amb petits clauets. La Mare de Déu es representa com a Sedes Sapientiae, o Tron de la Saviesa, amb el Nen lleugerament desplaçat i beneint amb la mà dreta.
Orfebreria
Placa de relligadura d'origen llemosí, amb una escena de Calvari. A banda de la Crucifixió, flanquejada, com és habitual, per la Mare de Déu i sant Joan, inclou la figura d'Adam sortint del sepulcre, a la part inferior de la creu, i dues figures angèliques, a la part superior del travesser. L'aplicació d'esmalt és àmplia i de certa riquesa cromàtica, amb el característic predomini de blaus. Les figures, en reserva i amb els caps en relleu d'aplic, mostren una execució de notable qualitat, pròpia de la producció llemosina dels volts del 1200.
Orfebreria
Copó de peu llarg, emprat per a la reserva eucarística. La copa central està formada per dues peces lleugerament semiesfèriques, i coronada per un element gairebé esfèric sobre el qual deuria dreçar-se la preceptiva creueta. La copa se sosté per una canya llarga, amb nus prominent a la part central, que es vincula a un peu ample i aplanat. Tant aquest peu com el cos central duen aplicació d'esmalt amb decoració figurada. Al peu i a la peça superior de la copa es presenten quatre grans medallons amb una figura angèlica a l'interior, en reserva i sobre fons lapislàtzuli, envoltats de decoració de tipus vegetal. A la peça inferior de la copa, a l'interior dels quatre medallons apareixen, alternativament, les inscripcions "IHS" i "XPC", en reserva sobre fons blanc. La resta de superfície disposa també d'ornaments vegetals, en forma de grans fulles.
Orfebreria
Pixis de forma cilíndrica i base cònica, coronada per un motiu cruciforme estilitzat. Destaca per la riquesa cromàtica de l'esmalt, així com pel fet que tant el fons com la figuració ornamental estan esmaltats. La decoració es basa en una successió de grans medallons disposats tant a la peça base com a la coberta, a l'interior dels quals es representen figures angèliques, de mig cos. La resta de la superfície està decorada amb elements vegetals.
Orfebreria
Creu processional d'origen castellanolleonès, en forma de creu llatina, potençada i amb la creuera discoïdal. Originàriament, duia engastats fins a cinc grans caboixons de cristall de roca, quatre dels quals, els dels extrems dels braços de la creu, s'han perdut, mentre que la peça central, esfèrica i de majors dimensions, sí que es conserva. La superfície de la creu està decorada amb motius vegatals, en forma de ròleus i entrellaços.Gràcies a tres inscripcions, situades al braç superior i als extrems del travesser de la creu, coneixem el nom del promotor de l'obra, Petrus, i la data en què aquesta degué ser consagrada, l'any 1122. Es tracta, per tant, d'una obra plenament romànica, que s'insereix en la llarga tradició de creus hispanes anicòniques, però ricament ornamentades, característiques tant de l'època visigòtica com de la monarquia asturlleonesa. La Creu de Petrus és un exemple tardà i evolucionat, i de qualitat només mitjana, d'aquesta llarga tradició.
Orfebreria
Naveta de tipus llemosí que s'utilitzava per guardar encens. Les dues peces de la coberta estan decorades amb aplicació d'esmalt blau al fons i motius vegetals deixats en reserva. Presenta sis caboixons engastats, de tonalitat verdosa, i dos medallons en relleu calat, al centre dels quals hi apareix un animal fantàstic. La combinació d'aquests dos tipus de decoració, relativament estranya en aquest tipus de peces, confereix a la naveta una notable distinció.
Orfebreria
Encenser de coure completament esfèric, sostingut per un petit peu. Està format per dues peces independents, unides entre sí per un sistema de quatre dobles anelles on se situen les cadenes de suspensió. La decoració, de tipus vegetal, és grabada a la peça inferior, sobre la base de ròleus acabats amb un gran floró central, i calada a la coberta, on destaquen quatre petits caps d'animal, de la boca dels quals neixen les tiges que formen els motius ornamentals, notablement frondosos.