Mostrant 127 - 144 de 204
Orfebreria
Arqueta de ferro formada per un buc paral·lelepipèdic i tapa plana. La construcció està reforçada per cantoneres fistonades. Tant la tapa com el revers del buc estan reforçats amb faixes llises de ferro subjectes amb claus de cap rodó, els quals a la tapa prenen la forma d'una flor. Disposa de dues nanses als cantons laterals del buc sobre una base romboïdal reblada. El pany, de baldó múltiple, mostra a l'interior tot el mecanisme, si bé els elements i rebladures prenen la forma d'una flor. Conserva la clau, preservada a l'interior. Tot i que se'n desconeix l'autoria, és molt propera a un tipus d'arquetes de manufactura alemanya. Concretament, la fabricació de caixes o arquetes de ferro amb tanques de pestells múltiples va ser característica dels centres d'Augsburg i de Nuremberg, amb nombrosos exemplars datats al segle XVI.
Orfebreria
: [POSSIBLE FALS] Placa de coberta d'un Evangeliari, presidida per una gran figura central de Crist, nimbada i flanquejada per les lletres alfa i omega, dins d'una mandorla, i encerclada per la representació del Tetramorf. L'aplicació de l'esmalt es realitza en el fons, amb predomini de blaus i les combinacions cromàtiques habituals en obres llemosines del voltant del 1200; els característics motius florals geometritzats (àsters), combinant parts esmaltades i d'altres en reserva, han fet considerar la peça dins la producció de l'anomenat "mestre dels àsters cisellats". Queden en reserva les figures, de notable qualitat gràfica i amb els caps en relleu d'aplic (no sempre correctes, com es percep en la maldestra torsió del cap del brau de sant Lluc).\n[POSSIBLE FALS]\nPlaca de relligadura presidida per la figura del Crist en Majestat dins d'una mandorla, assegut en una mena de tron de núvols estilitzats. Flanquegen el cap del Crist les lletres alfa i omega, mentre que la resta de l'espai de l'interior de la mandorla l'ocupen els motius florals circulars característics de la producció llemosina. Als carcanyols, la representació dels quatre animals simbòlics dels evangelistes: l'àngel i l'àguila al registre superior, i el lleó i el brau a sota, tots ells amb llibre excepte l'àguila de Joan, que amb les urpes sosté una filacteria segons és habitual. La figura del Crist és més aviat prima i estilitzada, amb voladissos pronunciats als genolls i a la màniga esquerra, la mà de la qual sosté el llibre tancat; la mà dreta beneeix.\nLes figures són en reserva mentre el fons queda completament esmaltat, amb evident predomini de tons blaus (lapislàtzuli). La paleta d'esmalts inclou també vermell en alguns espais destacats (el llibre o filactèria del Tetramorf; la creu del nimbe de Crist) i en la decoració de la mandorla i dels marcs superior i inferior, sempre combinat amb blau marí, blau clar i blanc. Als motius florals (o àsters) es combina un nucli central en reserva i cisellat amb cercles en verd-groc o turquesa-blanc. Finalment, s'usa turquesa a les franges que representen el tron de Crist i el pedestal semiesfèric on reposa els peus. Tant el cap del Crist com el dels quatre animals és en relleu d'aplic, segons recurs característic de l'obra de Llemotges. Destaca la posició lleugerament inclinada del primer, perquè en aquest tipus de peces és habitual una posició completament centrada. Per altra banda, el cap de l'àguila de Joan sembla desproporcionat (més gros) en relació als altres quatre animals, mentre que el cap del brau de Lluc mostra una posició evidentment forçada; la torsió antinatural sembla revelar que el cap s'ha aplicat senzillament invertit, tot prioritzant que l'esguard de l'animal es dirigís directement a Crist.\nTotes aquestes peculiaritats semblen indicar que es tracta d'una obra de producció ja seriada, a la qual s'han afegit els elements aplicats no sempre amb prou cura. Una datació al voltant del 1200 és convincent, tot assumint una possible distància cronològica amb peces similars però de resultats un xic més precisos i generalment datades en 1185-1195, com una placa semblant del Metropolitan Museum de Nova York (MD 17.190.783 -???). La definició dels motius florals ha permès de vincular-la a la producció de l'anomenat mestre «aux asters ciselés» definit per M. M. Gauthier.
Orfebreria
Canelobre de pal cilíndric, sostingut sobre una base convexa acabada en tres peus en forma de pota d'animal. A la meitat del pal es defineix un nús bulbiforme, i a la part superior un platet circular, molt pla, damunt del qual s'eleva el punxó per a clavar-hi el ciri. \nLa decoració d'aquesta estructura combina els motius grabats amb la presència d'esmalt. Realitzats a cisell, els primers se situen al pal cilíndric, cobert amb una simple xarxa d'elements en forma d'escata, i a les tres potes de la base. L'arrencada de cada pota presenta uns motius estranys que semblen conformar una màscara vagament zoomorfa; a la part inferior es defineix, més clarament, unes peülles d'animal.\nLa decoració esmaltada es distribueix al plat superior, al nus i a l'estructura tripartita de la base. Tant el plat com el nus es decoren amb simples elements ornamentals, geomètrics al plat i de tipus vegetal al nus, on l'esmalt (verd, blau marí i vermell) es conserva millor que en cap altra part de l'objecte. Les tres cares de la base mostren la mateixa decoració: un lleó amb la cua i la pota davanter aixecades emmarcat per un cercle, i flanquejant-lo dos animals fantàstics, possiblement aus, l'extrem de la cua dels quals acaba en una forma aparentment vegetal. Les figures queden en reserva, i només el fons va esmaltat, essent a més a més les pèrdues de material molt considerables. La paleta és en general discreta, amb presència predominant de verd (al medalló) i blaus (a la zona de les aus). Petits motius puntejats apareixen arreu, en color groc dins el cercle del lleó, i en blanc a la resta.\nTant l'estructura com el tipus d'ornamentació del canelobre no difereixen gaire d'altres exemplars conservats, i concretament es relaciona amb dos altres canelobres del MNAC (65552 i 65553). La procedència d'aquestes tres peces dels tallers d'esmaltadors de l'entorn del monestir de Silos és generalment acceptada (sovint amb alguna reserva) però mai no s'ha demostrat. Les parelles d'ocells fantàstics poden recordar, en efecte, motius habituals en l'esmalt castellà, tot i que no s'hauria de descartar definitivament que es tracti de peces procedents de l'àrea de Llemotges.
Orfebreria
L'estructura del canelobre és característica de les peces del tombant de segle XII-XIII, amb nombrosos paral·lels tipològics relacionats amb la producció llemosina; és pràcticament idèntic tant per forma com per decoració al canelobre 65551 del Museu, només que té la base més clarament piramidal i el plat superior una mica menys pla. L'aplicació de l'esmalt se centra especialment a la base, on es defineix la decoració de caràcter zoomòrfic combinant un lleó amb una pota aixecada dins d'un medalló, i dos animals fantàstics alats que flanquegen la figura. Aquest tipus de motiu ha motivat la vinculació de la peça a l'àrea castellana (tallers d'esmalts vinculats al monestir de Silos), tot i que tampoc no pot descartar-se un origen llemosí.\nEn relació a l'esmalt, conservat fragmentàriament, la paleta cromàtica és modesta. En dues de les tres cares de la base els fons són de color blau, puntejats en blanc, mentre que a la tercera el fons és blau cel i els petits punts ornamentals són de color vermell. L'interior dels medallons amb el lleó és en canvi sempre de color verd, mentre que les figures zoomorfes, totes, queden en reserva. Pel què fa al bulb superior, hi ha només una senzilla decoració de motius vegetals, on l'esmalt és pràcticament perdut del tot. Finalment, al disc superior el perímetre és ornat amb una sèrie de petits motius més o menys semicirculars, on es combinen els colors blanc, turquesa, blau i vermell.
Orfebreria
La producció de figures de la Mare de Déu té una certa importància dins els tallers de Llemotges, tant pel què fa a figures exemptes com a peces aplicades en arquetes, bàculs o algun altre suport. La figura que ens ocupa, malgrat les petites dimensions, sembla ser del primer grup, i en tot cas pot assegurar-se que no es tractava d'una peça originalment d'aplic, tal i com la seva moderna inclusió en un retaule fals (del qual ja s'ha desvinculat) o la conservació fragmentària podrien fer pensar. \nEs conserva, en efecte, només la meitat davantera de la figura, que conté una peça de fusta a la part de sota per a facilitar-ne la sostentació. En origen, però, la figura devia ser formada per dues peces encaixades, tot deixant l'interior completament buit; es conserven almenys dues de les varetes de coure que aparentment reforçaven la unió d'aquestes dues peces, per bé que a la part posterior sembla que van ser torçades expressament quan la Mare de Déu es van situar en el fals retaule. A la peça conservada s'hi uneixen, soldats, els dos braços de la Verge, que semblen treballats de manera independent, així com la petita figura de l'Infant formada al seu torn per dues meitats igualment encaixades, unides per mitjà de soldadura i claus. La corona de la Verge, i la que portava el Nen i s'ha perdut, eren també peces a part. Des del punt de vista ornamental, el treball del coure va cisellat de manera puntual i és, en general, sobri i no excessivament complex. Només s'adverteix presència d'esmalt als ulls, formats per menudes boles de pasta vítria de color fosc, i en petits petits elements que a mode de gemmes decoren la corona i el coll de la Mare de Déu. \nCal considerar aquesta obra com una versió modesta i menys lluïda de la sèrie de Mares de Déu llemosines o vinculades a les fórmules de treball dels tallers de Llemotges, entre les quals destaca la Verge de les Batalles del monestir castellà de San Pedro de Arlanza (Museu de Burgos). La figura del MNAC ha de situar-se en una cronologia un xic posterior a la d'aquesta, en un moment tardà dins de la producció de Llemotges que, versemblantment tot i que sense arguments definitius, se situaria al segon terç del segle XIII.
Orfebreria
Placa de relligadura amb escena de Calvari, en la que es perecp una notable qualitat d'execució a pesar de les grans pèrdues de la decoració esmaltada. La creuinclou les habituals inscripcions monogramàtiques «IHS» i «XPS» a l'extrem superior (amb esmalt blau fosc), i és coronada per una Dextera Domini. La figura central del Crucificat és flanquejada epr la Verge i sant Joan, i a la part superior apareixen dos àngels, dibuixats en tres quarts, damunt del travesser de la creu. A sota, en petites dimensions, la figura d'Adam sortint del sepulcre.\nL'aplicació de l'esmalt champlevé es realitza bàsicament al fons, amb base de blau lapislàtzuli, dues franges turquesa a la part inferior, i els habtuals motius florals distribuïts per tota la superfície de la placa (amb coloració variada: blau fosc, blau clar, verd, vermell, groc, blanc). També l'estructura de la creu era completament esmaltada (ara les pèrdues hi són evidents), tota ella en color verd excepte el subpedani on reposen els peus de Crist, de fons blau clar i amb un puntejat vermell-blanc. Els nimbes i els tres monticles de la part inferior, al·lusió al terra del Gòlgotha, completen els detalls acolorits per la pasta vítria.\nLes figures queden sempre en reserva, i compten totes elles amb cap d'aplic, fins i tot la petita imatge d'Adam. Especialment notable és el cap de Crist, tot i respondre a un tipus humà madur més generalment associat a la figura de la Maiestas Domini; les proporcions, respecte del cos, són manifestament excessives. L'execució mitjançant cisellat denota fórmules convencionals però de qualitat, amb cert moviment sobretot per part dels dos àngels superiors, i un tractament sobri i acurat dels ropatges.\nL'estil de les figures i la riquesa cromàtica permet apropar la realització de la peça pels volts del 1200, en una etapa posterior a la primera gran eclosió d'obres llemosines, amb els tallers probablement ja immersos en un model de producció més seriat i dedicat a l'exportació.
Orfebreria
Reserva eucarística en forma de copó. El cos central és de tendència esfèrica, format per dues peces similars notablement aplanades, unides mitjançant xarnera i passador. A la part superior sobresurt un element vertical acabat en forma esfèrica, que originàriament devia anar coronada per una petita creu, tal i com succeeix en objectes de la mateixa tipologia. El peu o canya inferior és força llarg, amb un nus esfèric a la part central i acabant en un peu ample i pla, que proporciona estabilitat a la peça.\nEl copó és format per diverses peçes de coure repussat, aparentment vinculades a base de soldadura. El coure, sobredaurat, rep només algunes detalls cisellats, bàsicament als dos elements esfèrics i, ocasionalment, en alguna de les parts en reserva de les zones esmaltades. L'esmalt es disposa sobre el peu, i a les dues semiesferes del cos central. La decoració s'articula en tots tres casos de manera similar, a base de grans medallons amb ornament figurat o gràfic a l'interior, envoltats per elements de tipus vegetal, una mena de versió grossera del clàssic vermiculat llemosió d'èpoques anteriors, d'altra banda ben freqüent en obres tardanes com aquesta.\nAl peu, l'interior dels quatre medallons és ocupat per àngels, de qualitat discreta. Les figures són de mig cos, alades com correspon, i nimbades; queden totes en reserva, sobre un fons esmaltat en blau turquesa , i sorgeixen d'uns elements ondulats que solen identificar-se com a núvols, formats amb la combinació d'esmalts de diversos colors. També les formes vegetals són ornades amb esmalt amb distintes combinacions cromàtiques, mentre que per al fons s'empre l'habitual blau lapislàtzuli.\nAquesta decoració es repeteix, pràcticament, a la peça superior (o coberta) del cos central del copó. A la peça inferior del mateix cos central, en canvi, els medallons (sempre quatre) perden la figuració angèlica i s'utilitzen per a emfasitzar les inscripcions IHS i XPC, situades alternativament, en reserva, i sobre fons blanc; a destacar la petita creu que se situa just a sota de les lletres. La resta de la superfície l'ocupa decoració vegetal, bé que un xic distinta de la de les altres dues peces, més estàtica i formant una mena de fulles de certes dimensions; el fons torna a ésser en el mateix lapislàtzuli, sempre una mica pàl·lid.
Orfebreria
Petita custòdia eucarística o pixis, de cos cilíndric i coberta cònica coronada per un motiu cruciforme (una creu dins d'un cercle ondulat); les dues peces van unides per una xarnera i un petit passador que permeten l'obertura i el tancament de l'interior. La decoració combina els motius vegetals amb grans medallons amb una figura angèlica a l'interior, representada de mig cos i de traços desiguals i irregulars. L'esmalt es conserva extraordinàriament bé, i és aplicat amb una notable diversitat cromàtica. A més, a diferència del què és habitual en la producció llemosina del segle XIII, tant el fons (blau marí) com els medallons amb la decoració figurada reben esmalt, tot quedant únicament en reserva els elements vegetals i els traços que perfilen els àngels. Tot i que no es tracta d'una obra de primera categoria (les línies del dibuix són grosseres, les figures resulten molt esquemàtiques) el resultat visual és molt efectiu gràcies a la rica paleta: blau marí, turquesa, vernell, groc, verd, blanc, i també blanc-rosat pels rostres.
Orfebreria
Creu romànica de probable orígen castellano-lleonès, des del punt de vista formal representa una derivació tardana del model de creus anicòniques pròpies de la tradició hispana. És una creu potençada i amb la creuera discoïdal, amb el braç inferior lleugerament més llarg. A l'extrem d'aquest, un ressalt del metall amb un forat central permetia de vincular la creu a algun tipus de peu, possiblement un bastó llarg si -com sembla probable- la creu tenia funció processional. Tots quatre extrems dels braços de la creu han perdut sengles cristalls de roca engastats (de forma esfèrica el del braç superior, el·líptica els altres tres); l'únic cristall que es conserva és el central, més gros que els altres i de forma esfèrica. Tota la superfície de la creu va cisellada amb motius vegetals, en forma de ròl·leus, mentre que al disc que integra el cristall de roca central hi ha una anella decorada amb petits entrellaços.\nTres inscripcions se situen al braç superior de la creu i als extrems del travesser, al costat dels caboixons de cristall de roca perduts. La del braç superior (PETRVS FECIT) sembla anomenar el promotor de la peça (més que no pas, segurament, el seu artífex), mentre que a l'extrem esquerre del travesser s'informa de la data de consagració, utilitzant l'era hispànica. Si la interpretació habitual és correcta, la data inscrita (ICLX, és a dir 1160) es correspon a l'any 1122. La tercera inscripció, al travesser dret, és una senzilla invocació: ORATE PRO IL[L]O.\nLa preciosa informació cronològica aportada per les inscripcions permet assegurar el moment de realització de l'obra i en confirma el seu caràcter romànic malgrat les evidents connexions formals de la peça amb la tradició de creus hispàniques, àmpliament desenvolupada en època visigòtica i després en els regnes cristians nord-peninsulars. En aquest sentit, la creu representa un estadi anterior (o una tradició anterior) a la incorporació de la figura del Crucificat a les creus processionals o d'altar, incorporació que als regnes cristians del nord de la Península Ibèrica sembla que es produeix precisament en aquesta mateixa època romànica, i que canvia notablement l'aparença i l'expressivitat d'aquest tipus d'objectes d'ús litúrgic. La comparació amb exemplars similars, encara que anepígrafs, com la Creu de Cevico de la Torre (Palencia) confirma també la procedència castellana o castellano-lleonesa de l'obra.