Capitell decorat amb una composició que combina la temàtica vegetal amb la figurativa, mitjançant un esquema que es repeteix de manera idèntica i simètrica a les quatre cares. La part inferior consisteix en un rengle de fulles amples i llises, orientades a cada angle, de les quals sorgeix i penja un fruit ovalat. Damunt d'aquest nivell hi ha representada part del cos d'un moltó, pràcticament el cap, el coll i les potes davanteres, orientades cap als angles. Per damunt se situa l'àbac, que al centre es fusiona amb un cap humà. No hi ha indicis de l'existència de collarí. El relleu mostra els volums clars i per bé que als angles es recorre al calat en la part que connecta les fulles i els caps dels animals; amb tot, manté una certa tosquedat, segurament i en part a causa del tipus de pedra utilitzat.Capitells del conjunt conservats al museuPer a més informació consulteu l'article de Jordi Camps al blog: Tres capitells romànics de Sant Miquel de Fluvià identificats al Museu Nacional
Capitell decorat amb una composició de caràcter vegetal, derivada del corinti antic, que es repeteix regularment per les quatre cares. El nivell inferior conté unes fulles amples i llises, centrades als angles, de les quals sorgeix i penja un fruit ovalat; aquest rengle connecta amb el superior a través d'una palmeta de tres folíols, rere la qual sorgeixen les volutes orientades cap als angles. La zona de l'àbac reprodueix l'esquema habitual dels daus. Sota el central hi ha un motiu difícil d'identificar a causa de l'erosió del relleu. La part inferior de la peça està molt deteriorada, de manera que no mostra indicis de l'existència del collarí (que no apareix en els altres dos capitells del mateix origen). El relleu mostra els volums clars i manté una certa tosquedat, segurament i en part a causa del tipus de pedra utilitzat.Capitells del conjunt conservats al museuPer a més informació consulteu l'article de Jordi Camps al blog: Tres capitells romànics de Sant Miquel de Fluvià identificats al Museu Nacional
Retrat de Raymond Blay, fill gran de l'escultor. Posteriorment es va canviar el nom pel de Jaime.
Escultura notable de sant Jaume el Major, caracteritzat com a pelegrí. Més enllà del llibre que subjecta amb la mà velada pel mantell, i que és vinculable a la seva condició d'apòstol, duu el característic barret d'ala ampla amb la petxina al mig i, segurament, també subjectava el bordó, avui desaparegut a causa de la mutilació que va sofrir la seva mà dreta. A la notorietat del tractament dels plecs de les vestimentes, s'uneix la qualitat del bell rostre, del qual destaca la barba rinxolada filigranada.
Vestida a la moda cortesana de finals de l'edat mitjana i representada com una bella jove d'expressió serena, Bàrbara subjecta un llibre amb la mà dreta i la palma de màrtir amb l'esquerra. La santa és identificable gràcies al seu atribut privatiu, la torre, que en aquest cas la flanqueja i té la seva mateixa alçada.









