Considerat el millor escultor del modernisme català, Josep Llimona va fundar amb el seu germà Joan el Cercle Artístic de Sant Lluc, entitat que va reunir artistes de fortes conviccions catòliques i conservadores, com ara Antoni Gaudí. Aquest grup s'oposava a les idees renovadores dels primers modernistes, amb normes tan estrictes com la prohibició del nu. Quan, finalment, els membres del Cercle van modificar aquesta norma, es va produir una eclosió de l'escultura modernista, de la qual "Desconsol" ha esdevingut peça paradigmàtica. La perfecta factura de l'anatomia del cos femení i, molt especialment, la seva actitud melangiosa i casta contribueixen a potenciar la seva adscripció al simbolisme.Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"
Imatge de la Mare de Déu amb el Nen, tallada en fusta i policromada, com a "Sedes Sapientiae". Maria és asseguda en un seient a mena de tron, amb muntants tractats amb canaletes en helicoidal rematats per un motiu ovalat, a mena de pinya, i respatller arquejat. La composició general està marcada per la frontalitat i la rigidesa de gestos i posats, tot determinat un cos geometritzant i marcat per volums, amb una part dorsal pràcticament plana. Havent perdut l'avantbraç esquerre, només es pot suggerir que sostenia algun objecte, una esfera o un motiu vegetal; amb l'esquerra, disposat en horitzontal devia fer el gest protector envers el Nen. Aquest, assegut al bell mig de la falda, fa el gest de beneir amb la mà dreta, en un gest forçat, actualment diferent del que s'observa en les primeres fotografies realitzades a la peça, en què la mà no queda tan propera a la cara com es pot veure ara. Amb la mà esquerra sosté un motiu esfèric. És visible el clau metàl·lic amb que se subjectava a la peça que confromava la figura de la Mare.\n\nMaria vesteix amb túnica de coll rodó, originàriament obert al mig i un vel-mantell que li cobreix el cap i li cau per les espatlles fins l'alçada dels colzes. La corona és emmerletada. Els peus, amb calçat acabat en punta, reposen sobre una peanya d'angles arrodonits. Els plecs de la indumentària són de caràcter convencional, amb les formes en U que es repeteixen a les cames i els aplanats del centre i els laterals. El nen, per la seva banda, duu túnica anàloga a la de Maria, i mantell col·locat a mena de toga; actualment no duu corona, però és molt possible que inicialment en dugués. \n\nLes cares d'ambdues figures presenten una policromia clara, amb la zona dels pòmuls marcada envermellida, i els detalls dels ulls netament perfilats. Hom a dit que les dues cares van ser repintades. Malgrat això, però les radiografies dutes a terme al museu només constaten que estan pintades amb blanc de plom, de manera que els possibles retocs s'haurien aplicat amb la mateixa tècnica que la corresponent al revestiment original.\nL'aspecte general de la peça és enfosquit en la indumentària i en el tron, però presentava full de plata amb colradura, al que més endavant s'hi va aplicar mixtió i fulls d'ou molt fins. Amb tot, són visible restes de vermell al revers del mantell i al coll de la túnica del nen, a més del fons de la peanya, decorada amb motius vegetals de color negre. També destaca el motiu geomètric que recorre la vora del mantell de Maria. Pel que al tron, presenta una imitació de carreus de fons daurat, perfilats en negre.\n\nOriginàriment devia ser d'aspecte daurat. Avui presenta craquel·lat gruixut i aspecte general ennegrit peró conserva restes de policromia, sobretot vermells i negre, a la sanefa de les vores dels vestits, al seient i sòcol i a les imitacions de pedreria de la corona.
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"







