Imatge de la Mare de Déu amb el Nen, tallada en fusta i policromada, amb parts decorades amb relleu de guix i també colradura. La composició respon al tipus de Sedes Sapientiae, amb Maria entronitzada i el Nen assegut damunt el seu genoll esquerre. Ambdues figures van coronades.
Imatge de la Mare de Déu amb el Nen, tallada en fusta i amb restes importants de la policromia original. La composició respon al tipus de Sedes Sapientiae, o Tron de Saviesa, amb la Mare de Déu asseguda amb el Nen a la falda, pràcticament al mig, en una composició totalment frontal. Ambdues figures van coronades, mentre que el respatller del setial duu policromia de possible sentit heràldic.
Imatge de la Mare de Déu amb el Nen, tallada en fusta, amb algunes restes de policromia. La composició respon al tipus de Sedes Sapientiae, o Tron de Saviesa, segon el qual la Mare de Dëu apareix asseguda amb el Nen a la falda, a la banda esquerra de Maria, en una composició totalment frontal. Ambdues figures duen corones. Falta bona part del setial que completaria el grup.
Imatge de la Mare de Déu amb el Nen, tallada en fusta i amb restes de policromia original, que incialment la cobrien en la seva totalitat. La composició respon al tipus de Sedes Sapientiae, amb Maria entronitzada i el Nen assegut gairebé al centre de la falda de la Mare de Déu, en una composició totalment frontal. El Nen conserva part de la corona, que en el cas de la figura de la mare, ha desaparegut. De la policromia que es conserva, destaquen les formes arquitectòniques dels laterals del tron i les quatre bandes vermelles verticals sobre fons groc del dors, de sentit heràldic.
Imatge de la Mare de Déu amb el Nen, tallada en fusta i policromada. La composició respon al tipus de Sedes Sapientiae, o Tron de Saviesa, segons el qual la Mare de Déu apareix asseguda amb el Nen a la falda, lleugerament cap a l'esquerra, en una composició que tendeix a la frontalitat. Ambdues figures van coronades.
Cristòfol va estar vinculat durant la dècada de 1930 als grups de l'avantguarda local de Lleida i el 1936 va participar a l'exposició surrealista coneguda amb el nom de Logicofobista, celebrada a la Galeria d'Art Catalònia de Barcelona. Partint d'algun dels postulats dels capdavanters del surrealisme, Cristòfol va conferir una importància especial als materials i als objectes de rebuig o procedents del seu entorn quotidià, els quals va incorporar en l'àmbit de l'escultura elevats a la categoria d'obra d'art.
Cristòfol va estar vinculat durant la dècada de 1930 als grups de l'avantguarda local de Lleida i el 1936 va participar a l'exposició surrealista coneguda amb el nom de Logicofobista, celebrada a la Galeria d'Art Catalònia de Barcelona. Partint d'algun dels postulats dels capdavanters del surrealisme, Cristòfol va conferir una importància especial als materials i als objectes de rebuig o procedents del seu entorn quotidià, els quals va incorporar en l'àmbit de l'escultura elevats a la categoria d'obra d'art.









