Les talles romàniques tenien ocasionalment funció de reliquiaris. És el cas d'aquesta severa imatge de Crist, al dors de la qual es descobrí, l'any 1952, un petit reconditori amb diversos paquets de relíquies. També hi havia dos fragments de pergamí, dels quals un duia escrita la data de consagració de la peça, 1147, fet que permet datar-la excepcionalment amb exactitud. Una representació com aquesta del Crucificat sofrent (Christus patiens) ofereix una visió més dolorosa i humanitzada de Jesús, pròxima al text evangèlic i oposada al tipus de Majestat.
August apareix en primer pla, mentre que en el segon es veu un arc de triomf. La inscripció “PROVIDENTIA” fa referència a la condició divina de l'emperador romà. Aquesta iconografia deriva de la unió en una sola cara de l'anvers i el revers d'una moneda antiga. El bust formava part de la col·lecció de marbres de Miquel Mai, un prohom català, ambaixador de l'emperador Carles V a Roma davant el papa Ciment VII, que va adquirir les obres durant la seva estada a Itàlia.
Les imatges tallades en fusta constituïen un dels elements fonamentals de l'església com a objectes de devoció. Una de les tipologies més desenvolupades a Catalunya va ser la de les Majestats, imatges de Crist a la Creu que simbolitzen el seu triomf sobre la mort, entre les quals destaca la Majestat Batlló. Es caracteritza pel seu caràcter solemne, gràcies a una composició marcada per la frontalitat i la geometrització, i a l'aspecte luxós de la túnica, que recorda els refinats teixits bizantins o hispanomusulmans. Aquesta modalitat comptava amb un gran referent, el Volto Santo de Lucca (Toscana, Itàlia), objecte d'un culte extraordinari des de finals del segle XI.Veure gigapíxelVeure 3DMés informació:Estudi del departament de Conservació-RestauracióItinerari virtual:Les veus del romànicAplicació gratuïta Museu Explora a Apple Store i a Google PlayEscolteu el Cantus in adoratione, peça de la litúrgia que comença el ritual de l'adoratio crucis
Aquesta figura formava part d'un grup d'imatges del Davallament de la Creu, que a Catalunya té la particularitat d'estar integrat per set personatges. Se'n conserven dues talles al Museu Nacional i les restants al Museu Episcopal de Vic. Al centre figurava Jesucrist sostingut per Josep d'Arimatea i desclavat per Nicodem, flanquejats per Maria i sant Joan, a banda i banda, amb els lladres, Dimes i Gestes, als extrems. El tema del Davallament aporta un sentit més narratiu i dramàtic a la representació de la Passió de Crist, probablement en relació amb el teatre litúrgic. A la col·lecció del museu es conserven imatges d'altres davallaments de la vall de Boí, concretament dels de Santa Maria de Taüll i de Durro.
Imatge de Maria d'un grup del Davallament de la Creu, que se situava Maria, a la banda esquerra de la composició (a la dreta de Crist), dempeus, de cara a l'espectador, si bé el posat de les espatlles, més ampla i aixecada la dreta, encongida l'esquerra, denoten un gir del cos dins la composició general del grup, envers Crist. Devia sostenir amb la mà esquerra el braç dret de Crist, mentre amb la dreta recollia la sang que sorgia de la ferida, amb algun receptacle. Tota la figura reposava damunt d'un petit sòcol, parcialment conservat, a través del qual devia ser subjectada a una biga o element similar. Vesteix amb túnica i mantell i un vel que li cobreix els braços i cau entre aquests, tot dibuixant uns plecs corbats i paral·lels, mentre ressegueix el perfil del cos als coststs. La toca presenta una forma singular, de perfil ovalat, que li envolta tota la cara, a mena de còfia, amb la part superior decorada amb un llaç, i uns plecs inclinats sota la cara, a l'alçada del coll







