Imatge de la Mare de Déu tallada en fusta, amb restes de policromia, que formava part d'un grup del Davallament de la Creu, molt probablement constituït per set figures: Crist, la Mare de Déu, Joan evangelista, Josep d'Arimatea, Nicodem i els dos lladres. Presentada dempeus, devia sostenir amb la mà esquerra el braç dret de Crist, mentre que, amb la dreta, recollia la sang que sorgia de la ferida del crucificat amb algun tipus de receptacle.
Imatge de Maria d'un grup del Davallament de la Creu, tallada en fusta i amb restes de policromia. Presentada dempeus, apareixia sostenint el braç dret de Crist amb la mà esquerra, mentre que amb la dreta, probablement amb un receptacle, recollia la sang de les ferides del crucificat.
Les talles romàniques tenien ocasionalment funció de reliquiaris. És el cas d'aquesta severa imatge de Crist, al dors de la qual es descobrí, l'any 1952, un petit reconditori amb diversos paquets de relíquies. També hi havia dos fragments de pergamí, dels quals un duia escrita la data de consagració de la peça, 1147, fet que permet datar-la excepcionalment amb exactitud. Una representació com aquesta del Crucificat sofrent (Christus patiens) ofereix una visió més dolorosa i humanitzada de Jesús, pròxima al text evangèlic i oposada al tipus de Majestat.
August apareix en primer pla, mentre que en el segon es veu un arc de triomf. La inscripció “PROVIDENTIA” fa referència a la condició divina de l'emperador romà. Aquesta iconografia deriva de la unió en una sola cara de l'anvers i el revers d'una moneda antiga. El bust formava part de la col·lecció de marbres de Miquel Mai, un prohom català, ambaixador de l'emperador Carles V a Roma davant el papa Ciment VII, que va adquirir les obres durant la seva estada a Itàlia.










