Cristòfol va estar vinculat durant la dècada de 1930 als grups de l'avantguarda local de Lleida i el 1936 va participar a l'exposició surrealista coneguda amb el nom de Logicofobista, celebrada a la Galeria d'Art Catalònia de Barcelona. Partint d'algun dels postulats dels capdavanters del surrealisme, Cristòfol va conferir una importància especial als materials i als objectes de rebuig o procedents del seu entorn quotidià, els quals va incorporar en l'àmbit de l'escultura elevats a la categoria d'obra d'art.
Cristòfol va estar vinculat durant la dècada de 1930 als grups de l'avantguarda local de Lleida i el 1936 va participar a l'exposició surrealista coneguda amb el nom de Logicofobista, celebrada a la Galeria d'Art Catalònia de Barcelona. Partint d'algun dels postulats dels capdavanters del surrealisme, Cristòfol va conferir una importància especial als materials i als objectes de rebuig o procedents del seu entorn quotidià, els quals va incorporar en l'àmbit de l'escultura elevats a la categoria d'obra d'art.
Imatge de Maria, dempeus, tallada en fusta, que conserva algun vestigi de la policromia original, al tremp. Formava part d'un grup del Davallament de la Creu, molt probablement de set personatges si tenim en compte els paral•lels de la vall de Boí. \nHan desaparegut la mà dreta i l'avantbraç esquerre (aquest parcialment visible encara en algunes fotografies de mitjan segle XX), constituïts per peces de fusta que encaixaven amb la resta de la figura. Per comparació amb altres figures de Maria dels grups del Davallament, devia sostenir el braç dret de Crist, despenjat, amb la mà esquerra, mentre que amb la dreta, en horitxontal i amb el palmell obert, devia recollir la sang de la ferida del crucificat, molt probablement amb algun tipus de receptacle. L'amplada del cos està assolida a partir de dues peces de fusta verticals encaixades. \n\nLa composició individual de la imatge està dominada per una visió frontal, si bé el posat de les espatlles, més ampla i aixecada la dreta, encongida l'esquerra, denoten un gir del cos dins la composició general del grup, envers Crist. Tota la figura reposa damunt d'un petit sòcol, amb una metxa per ser encaixada en una biga o element similar. Vesteix amb túnica i mantell i un vel a mena de “maphorion”. El mantell li cobreix els braços i cau entre aquests, tot dibuixant uns plecs corbats i paral•lels, mentre ressegueix el perfil del cos als coststs. La toca presenta una forma singular, de perfil ovalat, que li envolta tota la cara, a mena de còfia, amb la part frontal superior decorada amb un llaç, i uns plecs inclinats sota la cara, a l'alçada del coll.\n\nL'aspecte general de la peça és sobri, amb un plantejament moderat però suggeridor dels volums, tot incidint en el posat de la figura dins el conjunt; el paper de la indumentària, resolta a base de superfícies suaus i plecs amples i regulars, permet resseguir l'anatomia del cos d'una figura de dimensions notables. Sens dubte, la policromia havia d'alterar l'aparença rústega que denota la imatge en l'actualitat
Imatge de Maria d'un grup del Davallament de la Creu, que se situava Maria, a la banda esquerra de la composició (a la dreta de Crist), dempeus, de cara a l'espectador, si bé el posat de les espatlles, més ampla i aixecada la dreta, encongida l'esquerra, denoten un gir del cos dins la composició general del grup, envers Crist. Devia sostenir amb la mà esquerra el braç dret de Crist, mentre amb la dreta recollia la sang que sorgia de la ferida, amb algun receptacle. Tota la figura reposa damunt d'un petit sòcol, a través del qual devia ser subjectada a una biga o element similar. Vesteix amb túnica i mantell i un vel que li cobreix els braços i cau entre aquests, tot dibuixant uns plecs corbats i paral·lels, mentre ressegueix el perfil del cos als coststs. La toca presenta una forma singular, de perfil ovalat, que li envolta tota la cara, a mena de còfia, i uns plecs inclinats sota la cara, a l'alçada del coll.







