Al voltant del segon quart del segle XIV, Catalunya va incorporar les propostes pictòriques de la pintura toscana, especialment florentina i sienesa. El principal corrent autòcton del nou italianisme és el que van protagonitzar Ferrer Bassa i el seu fill Arnau. És precisament al seu taller o al seu cercle que es pot atribuir aquesta taula del lateral esquerra, procedent d'un notable retaule marià desmembrat, del qual es conserva una altra peça al Fogg Art Museum de Cambridge (Massachussetts), on hi ha representada una Nativitat. Els tres reis del registre inferior cal relacionar-los amb la imatge central, avui perduda, de la Mare de Déu i el Nen, que presidia aquest retaule dedicat a la infància de Crist.Si vols saber més sobre Anunciació i reis de l'Epifania, fes clic aquíi tindràs accés a la guia de Second Canvas on trobaràs més sobre la història i detalls d´aquesta obra.
Jaume Cascalls és un dels escultors més rellevants del segle XIV a Catalunya. La seva vinculació durant gairebé trenta anys al projecte del panteó reial de Poblet del rei Pere el Cerimoniós i a d'altres grans empreses del període així ho avala. Avui per avui, d'acord amb criteris estilístics, se li atribueix la realització d'aquest "Cap de Crist", que devia formar part d'un grup escultòric del Sant Sepulcre, presumiblement provinent de l'església del convent de Sant Agustí Vell de Barcelona. La fractura del coll permet suposar que pertanyia a un Crist jacent de cos sencer, com el conservat a Sant Feliu de Girona i adscrit també a Cascalls.











