Com diu la inscripció, de Cardona sortia el camí d'Urgell o dels contrabandistes, itinerari de rellevància entre els segles XVII i XVIII, quan després de la Pau dels Pirineus (1659) les poblacions de la Catalunya nord, sotmeses al rei francès, es van veure obligades a comprar només la sal del rei, d'inferior qualitat a la de Cardona, la qual cosa originà el contraban d'aquest producte. Al dibuix veiem a primer terme el Pont del Diable o Pont Trencat, que es troba vora la vila sobre el riu Cardener, i que ha estat declarat part del conjunt del Camí de Sant Jaume. D'aquest pont no resten a l'actualitat més que dues arcades, que pel que veiem al dibuix és el mateix que hi havia l'any 1825. No sé sap si els dos arcs del pont indiquen que fou una obra inacabada o bé que una crescuda del riu s'endugué la part que falta; es creu que podria haver tingut cinc o sis arcs. A Cardona hi ha dos ponts més: el de la Coromina −que apareix a l'apunt número 55 d'aquesta sèrie− i el de Sant Joan, que actualment és tot nou, ambdós també sobre el riu Cardener.

Vista des de la vall d'aquest singular poble de la Garrotxa, situat en una cinglera basàltica a 296 m d'altitud, que forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És un dels municipis més petits de Catalunya que es troba limitat per la confluència dels rius Fluvià i Toronell, enmig dels quals s'aixeca la cinglera. És un magnífic mirador natural i la seva espectacularitat l'ha fet convertir-se en un dels paisatges de Catalunya més representats al món de l'art.

Aquest característic pont romànic es troba encara a l'entrada del conjunt del monestir. La inscripció ens indica que Delamare arribà a Sant Miquel del Fai fent el camí a Vic, probablement des de Caldes de Montbui. Les aquarel·les, 152, 160 i 170 i l'apunt 123 recullen vistes del monestir i dels seus voltants, datades per l'autor l'any 1826.

Dins del conjunt del monestir existeix aquesta antiga ermita, quasi integrada al rocam. Aquesta vista avui resulta difícilment recognoscible. Una imatge força semblant de l'ermita apareixeria reproduïda l'any següent al Voyage pittoresque et militaire en Espagne (1827) de Jean-Charles Langlois. Les aquarel·les, 152, 160 i 170 i l'apunt 123 recullen vistes del monestir i dels seus voltants, datades per l'autor l'any 1826.