Les pintures murals de Tubilla del Agua mostren els contactes artístics existents entre diferents territoris de la península Ibèrica, especialment entre Catalunya, Aragó i Castella, atès que pertanyen al mateix estil que les pintures de Santa Maria de Taüll. S'hi representen dos àngels en lluita amb un drac, tema relativament freqüent en l'art romànic. En concret, pot referir-se al combat angèlic contra les forces del mal, recollit en el text de l'Apocalipsi. Les figures estan tractades amb elegància, especialment la de la dreta, identificable amb l'arcàngel Miquel, el titular de l'església d'origen.

Escultura notable de sant Jaume el Major, caracteritzat com a pelegrí. Més enllà del llibre que subjecta amb la mà velada pel mantell, i que és vinculable a la seva condició d'apòstol, duu el característic barret d'ala ampla amb la petxina al mig i, segurament, també subjectava el bordó, avui desaparegut a causa de la mutilació que va sofrir la seva mà dreta. A la notorietat del tractament dels plecs de les vestimentes, s'uneix la qualitat del bell rostre, del qual destaca la barba rinxolada filigranada.

La major part de la pintura mural romànica conservada és de temàtica religiosa, però també podem trobar decoracions de caràcter cortesà o profà en grans centres monàstics, com és el cas de San Pedro de Arlanza, a Castella. Aquest fragment prové d'una sala de caràcter palatí de l'anomenada Torre del Tesoro, damunt la sala capitular, on hi havia representacions zoomòrfiques inspirades en el bestiari. Aquí hi veiem un griu, ésser fantàstic amb cos de lleó i tors d'àliga, en una actitud vigilant. L'estil de les pintures d'Arlanza es relaciona amb altres obres hispàniques del 1200 de clara influència de la miniatura anglesa, fet que es fa visible en el refinament i la precisió dels motius, combinat amb la seva monumentalitat.