Martí Alsina va aconseguir destil·lar en aquesta obra, de la qual hi ha una versió més acabada, la lliçó apresa a París, on va conèixer directament la pintura realista, alguns postulats de la qual va importar a Catalunya. La migdiada, realitzada 20 anys més tard que les obres paradigmàtiques del realisme francès i amb característiques menys acusades, hi comparteix la representació d'un personatge -en aquest cas, un inequívoc representant de la burgesia catalana- en una actitud ben prosaica, el tractament contrastat de la llum, l'enquadrament proper a la fotografia i la paleta austera.