Cerca a la col·lecció
El 1778 Carles III va promulgar el decret de lliure comerç amb les colònies espanyoles d'Amèrica, la qual cosa va representar un punt d'inflexió per a la burgesia catalana, que va esdevenir la classe emergent el darrer quart del segle XVIII. Una part dels beneficis els va invertir en la construcció i la decoració de cases pròpies. Una cambra noble d'una d'aquestes cases, segurament del voltant de Barcelona, es va decorar amb una sèrie pictòrica dedicada a la vida de la Mare de Déu, formada per 16 pintures, 12 de les quals es conserven al museu, que es va encarregar a Francesc Pla Duran (el Vigatà). Era un dels artistes més sol·licitats a l'hora de pintar els interiors de mansions de la burgesia catalana.En aquest plafó, l'artista narra la visita que Maria va fer a la seva cosina Isabel, i inclou detalls de caràcter popular que donen versemblança a l'escena, com ara el sarró i la cantimplora que porta sant Josep, al costat de l'ase, i el cistell amb gallines que duu la criada. L'estil de l'artista és rupturista respecte dels criteris de l'academicisme de l'època, ja que ofereix una pinzellada solta, ràpida i enèrgica, i una pintura de gust amable pròxima al rococó.
El 1778 Carles III va promulgar el decret de lliure comerç amb les colònies espanyoles d'Amèrica, la qual cosa va representar un punt d'inflexió per a la burgesia catalana, que va esdevenir la classe emergent el darrer quart del segle XVIII. Una part dels beneficis els va invertir en la construcció i la decoració de cases pròpies. Una cambra noble d'una d'aquestes cases, segurament del voltant de Barcelona, es va decorar amb una sèrie pictòrica dedicada a la vida de la Mare de Déu, formada per 16 pintures, 12 de les quals es conserven al museu, que es va encarregar a Francesc Pla Duran (el Vigatà). Era un dels artistes més sol·licitats a l'hora de pintar els interiors de mansions de la burgesia catalana.L'estil de l'artista és rupturista respecte dels criteris de l'academicisme de l'època, ja que ofereix una pinzellada solta, ràpida i enèrgica, i una pintura de gust amable pròxima al rococó.
El 1778 Carles III va promulgar el decret de lliure comerç amb les colònies espanyoles d'Amèrica, la qual cosa va representar un punt d'inflexió per a la burgesia catalana, que va esdevenir la classe emergent el darrer quart del segle XVIII. Una part dels beneficis els va invertir en la construcció i la decoració de cases pròpies. Una cambra noble d'una d'aquestes cases, segurament del voltant de Barcelona, es va decorar amb una sèrie pictòrica dedicada a la vida de la Mare de Déu, formada per 16 pintures, 12 de les quals es conserven al museu, que es va encarregar a Francesc Pla Duran (el Vigatà). Era un dels artistes més sol·licitats a l'hora de pintar els interiors de mansions de la burgesia catalana.En aquest plafó, l'artista ha plasmat una jornada quotidiana en la vida de la Sagrada Família: sant Josep i l'infant Jesús treballant a la fusteria, i Maria cosint, enmig de l'harmonia, simbolitzada per cinc àngels. Un angelet ajuda el Nen Jesús a serrar fusta; dos més toquen música per simbolitzar el plaer que sentia Josep en la feina, i dos més que suggereixen els pensaments elevats de Maria. L'estil de l'artista és rupturista respecte dels criteris de l'academicisme de l'època, ja que ofereix una pinzellada solta, ràpida i enèrgica, i una pintura de gust amable pròxima al rococó.
El 1778 Carles III va promulgar el decret de lliure comerç amb les colònies espanyoles d'Amèrica, la qual cosa va representar un punt d'inflexió per a la burgesia catalana, que va esdevenir la classe emergent el darrer quart del segle XVIII. Una part dels beneficis els va invertir en la construcció i la decoració de cases pròpies. Una cambra noble d'una d'aquestes cases, segurament del voltant de Barcelona, es va decorar amb una sèrie pictòrica dedicada a la vida de la Mare de Déu, formada per 16 pintures, 12 de les quals es conserven al museu, que es va encarregar a Francesc Pla Duran (el Vigatà). Era un dels artistes més sol·licitats a l'hora de pintar els interiors de mansions de la burgesia catalana.L'estil de l'artista és rupturista respecte dels criteris de l'academicisme de l'època, ja que ofereix una pinzellada solta, ràpida i enèrgica, i una pintura de gust amable pròxima al rococó.