Cerca a la col·lecció
L'estructura i la temàtica de la taula porten a creure que, en origen, era el compartiment cimer d'un retaule: tant el coronament superior punxegut com la figuració del Calvari són dues de les característiques més usuals en aquesta part dels conjunts gòtics hispànics. Com de costum, en l'escena pren part la guàrdia romana, les Maries i l'Evangelista, que envolten el Crucificat. Crida l'atenció el bell pelicà, sobre l'arbre que brota de la creu, que és una metàfora de Crist, de la Passió i de l'Eucaristia, ja que, segons la tradició, aquest animal s'autoferia per alimentar les seves cries.
Desconeguda fins a la dècada de 1990, és possible que aquesta taula, de gran qualitat i fort decorativisme, fos el compartiment central d'un retaule de dimensions modestes. El tema que s'hi representa, la Mare de Déu amb l'Infant envoltada d'àngels, va ser a bastament conreat amb variants en el taller dels Serra, com molt bé denoten altres obres. Més enllà del rostre abstret de Maria, la imatge del Nen jugant amb la poncella encarna la humanització dels personatges sagrats, pròpia del món gòtic.