És molt possible que aquesta taula sigui un fragment de biga paredera, sobre la qual recolzava un embigat. En destaca el tema religiós poc freqüent de l'ofrena dels pares de la Mare de Déu al Temple, on el sacerdot jueu i els seus acòlits han estat caracteritzats amb les capes llargues amb caputxa, reglamentàries a determinats indrets de la Corona d'Aragó arran del concili del Laterà IV de 1215. Aquesta particularitat es fa habitual en la pintura gòtica de la primera meitat del segle XIV. La peça enriqueix la col·lecció d'elements d'enteixinat del museu, majoritàriament de temàtica ornamental o profana.

Capitell decorat amb una composició de caràcter vegetal, derivada del corinti antic, que es repeteix regularment per les quatre cares. El nivell inferior conté unes fulles amples i llises, centrades als angles, de les quals sorgeix i penja un fruit ovalat; aquest rengle connecta amb el superior a través d'una palmeta de tres folíols, rere la qual sorgeixen les volutes orientades cap als angles. La zona de l'àbac reprodueix l'esquema habitual dels daus. Sota el central hi ha un motiu difícil d'identificar a causa de l'erosió del relleu. La part inferior de la peça està molt deteriorada, de manera que no mostra indicis de l'existència del collarí (que no apareix en els altres dos capitells del mateix origen). El relleu mostra els volums clars i manté una certa tosquedat, segurament i en part a causa del tipus de pedra utilitzat.Capitells del conjunt conservats al museuPer a més informació consulteu l'article de Jordi Camps al blog: Tres capitells romànics de Sant Miquel de Fluvià identificats al Museu Nacional