Fragment de la Pentecosta amb dos apòstols asseguts i en actitud de conversa. L'escena, que es complementa amb els quatre apòstols conservats al Museu d'Art de Girona, estava situada a la part inferior de la representació. Els personatges estan asseguts i agrupats de dos en dos, amb posat i gestos de conversa; damunt d'ells són encara visibles les llengües de foc provinents de l'Esperit Sant. Es pensa que a Bellcaire es va partir d'un model que no devia provenir d'un format monumental, ja que aquesta temàtica és poc usual a la pintura monumental romànica.

Fragment de frontal d'altar dedicat a sant Llorenç, del qual només es conserva una franja horitzontal ja que la resta ha sigut escapçada. Podem deduïr però, que es tractava d'un frontal d'altar amb un compartiment central i quatre de laterals. Cada registre estava emmarcat per una sanefa de guix amb colradura, de la qual se'n conserva una de motiu geomètric i decorada a mode de petits frisos formats per la successió de cercles separats per tres elements verticals (tema 102 Carbonell).\n Al centre, la figura entronitzada de Crist en Majestat de la qual només s'ha conservat mig cos, vesteix una túnica groga amb ratlles taronges i un mantell granat, està assegut sobre un tron encoixinat sobre un fons de color verd fosc estrellat. Amb el genoll dret sosté el llibre dels Evangelis, amb coberta blanca on apareixen les lletres alfa i omega. La mà esquerre, desapareguda, devia estar alçada en senyal de benedicció. Tot i que és freqüent que la figura de Crist estigui inserida dins una màndorla, en aquest cas sembla ser que se n'ha prescindit, i s'ha seguit el model dels frontals que col•loquen la imatge del Salvador o de la Mare de Déu en un compartiment rectangular central simulant una arquitectura, com passa per exemple al de sant Vicenç de Tresserres del Museu Diocesà de Lleida. \n\n A banda i banda de Crist s'identifiquen dues escenes relatives a la vida de sant Llorenç. El compartiment esquerre presenta l'escena del martiri del sant a la graella, amb l'emperador Deci entronitzat i identificat per una inscripció. Porta una corona amb joies, mantell verd, cabells foscos i barba. Tot i que la part inferior s'ha perdut, s'intueix que l'emperador està assenyalant amb la mà dreta el sant i a més, està assegut damunt d'un coixí blanc molt semblant al de Crist mentre contempla el martiri. Al seu costat, el sant nu, imberbe i sense nimbe, identificat per una inscripció (LAURENCIUS) és lligat de peus i mans a la graella mentre quatre soldats fan pressió sobre el seu cos amb forques de ferro roent. Tots quatre vesteixen igual, llargues túniques grogues i taronges amb mànigues llargues, i un d'ells duu barba, molt similar a la de l'emperador. A la part inferior de l'escena, no conservada, hi haurien probablement un parell de guàrdies més atiant el foc de les brases.\n\nAl compartiment de la dreta torna a aparèixer l'emperador Deci entronitzat amb la mà alçada en actitud dirigent. També hi ha dos guardes, un d'ells ajupit, segurament sobre el cos del diaca (avui desaparegut) i l'altre sosté un instrument circular i reixat que podria ser un garbell. Finalment a l'angle superior esquerre, Gabriel, presentat com un àngel turiferari amb l'encenser apareix d'enmig uns núvols per tal d'endur-se l'ànima invicta de sant Llorenç. Malgrat que l'escena és de difícil identificació, podria tractar-se del moment en què el prefecte Hipòlit i el presbíter Justí, a qui el sant havia convertit però havia demanat que restessin en silenci, recullen el cos de Llorenç per tal d'ungir-lo amb bàlsams i aromes abans del seu enterrament. És interessant veure com s'han utlitzat les mateixes cares que dos dels torturadors de l'escena precendent (justament els dos que van sense forca).Pel que fa a la presència de Deci podria interpretar-se com un anacronisme del moment en què l'emperador es rendeix davant la fortalesa del sant \n\nA la part superior del fragment de taula hi ha restes de dues escenes més. Es tracta, a ambdues, d'una successió de personatges dels quals només se'n veuen els peus nus i les túniques que s'alternen grogues i verdes. Podria tractar-se de figuracions d'apòstols com passa en d'altres frontals que combinen narracions hagiogràfiques en un registre i representacions d'apòstols en un altre. \n\nEstilísticament no hi ha dubte que s'ha d'incloure en època tardana del romànic, en l'anomenant «estil 1200», a cavall entre la figuració del baldaquí de Toses o de l'anomenat «Taller de la Seu d'Urgell del 1200», la del frontal de Sant Sadurní de Rotgers (MEV 6), i la zona d'irradiació del taller del Mestre d'Avià. \n\nDe la tècnica destaca l'ús de les incisions com a dibuix preparatori (molt visible en els caps) i l'ús dels colors groc, taronja, verd i vermell, principalment. També convé parlar de l'ús de l'endrapat en gran part de la superfície. És curiós d'altra banda, el fet que s'hagi traspassat l'endrapat amb la capa pictòrica a un suport nou, no podem precisar exactament però probablement abans de la seva entrada al Museu, el 1906