En el llistat de la donació Batlló (1914) apareix referenciat com "Alegoria de la Santísima Trinidad (tres caras en una) Siglo XVII Mide metros 0,45 Ancho 0,36". Es tracta del bust amb tres cares de Crist, el qual vesteix túnica de color carmesí. El més interessant és el tema iconogràfic, conegut com la trinitat trifacial, on d'un sol cos hi trobem un cap amb tres rostres, amb els seus conseqüents tres nassos, tres boques i quatre ulls (perquè els dos centrals es comparteixen). Els referents visuals es troben en el món pagà (el món indú, l'antiguitat clàssica), o fins i tot en el món germànic d'època alt-medieval. El concepte fou usat per comprendre la divinitat dels tres components de la Trinitat (Pare-Fill-Esperit Sant), es troba a l'Europa cristiana entre els segle XIII i XVI, a partir del concili de Trento va ser marginada, però llavors es trallada cap a Hispanoamèrica, on se'n troben fins al segle XIX. (Vegeu: M. del Consuelo MAQUIVAR, "La trinidad trifacial en la Nueva España: un tipo de trinidad herética", Estudios ade arte y estéteica, México, 1998, p. 119-218).