Visita comentada a l'exposició a càrrec de Cèsar Favà, doctor en història de l'art i conservador adjunt de la col·lecció d'art gòtic del Museu Nacional.

Més enllà de les seves qualitats estètiques captivadores, de la seva notable rellevància artística o de la seva diversitat tipològica i funcional, els tresors aplegats en l’exposició El mirall perdut, la imatge dels jueus a l'edat mitjana (1285-1492) posen de manifest la concepció del jueu i el judaisme reflectida en l’art gòtic.

A partir de l’àmplia selecció d’obres exposades, destinades principalment a la majoria cristiana dels regnes peninsulars, s’abordarà la relació de les imatges amb el context històric que les van propiciar, tant per remarcar-ne la dependència respecte al marc europeu com per subratllar la particularitat hispànica de la qüestió conversa i la seva instrumentalització per part de la Inquisició. 

L’acurat repertori d’iconografia antijueva present en la mostra permetrà desvetllar la diversitat d’estratègies visuals i d’intencions presents en l’art del període, que basculen des de la discriminació a l’estigmatització més cruel. Es desgranaran els signes denotatius més característics de la imatge del jueu, com ara els trets físics i la indumentària, així com alguns dels principals recursos gràfics emprats per difamar-la (caricatures, símbols, inscripcions o transmutacions i associacions malintencionades...). Alhora, s’analitzarà la diversitat de temes que van convertir el jueu en repatani a la revelació cristiana, en deïcida o, ras i curt, en l’enemic per antonomàsia del cristianisme. (Text de C. Favà)