Una sèrie de recipients, metàl·lics i de terrissa, estan disposats sobre un ampit. L'altre protagonista és la llum, que fa aparèixer els objectes de la negror del fons, en modela els volums i en contrasta els colors. Una composició pictòrica que respira serenor i silenci, on el temps està aturat, i amb un significat conceptual que ens trasllada a experiències com les que proposa l'art d'avantguarda. És un exemple del gènere de la natura morta a la pintura del Segle d'Or espanyol i també del gust per allò essencial a l'art de Zurbarán.

La Immaculada Concepció representa Maria com a únic ésser mortal que es va deslliurar del pecat original. Aquest és un argument doctrinal catòlic de llarga tradició, molt representat en la pintura espanyola del Segle d'Or. Maria apareix dreta sobre cinc querubins que ocupen mitja lluna. Llueix un collaret amb l'anagrama A[ve] M[aria], mentre que una munió d'estrelles i d'angelets es confonen enmig dels núvols en l'aurèola que li envolta el cap. A les bandes hi ha dos àngels amb lliris, roses (atributs de puresa) i taules amb inscripcions del "Càntic dels Càntics". A les bandes, apareixen dos col·legials i símbols que s'atribueixen a Maria: Mirall sense taca, Escala de Jacob, Porta del Cel i Estrella del matí. Zurbarán va fer diverses versions d'aquest tema, però aquesta és, sens dubte, la millor.