Sala Oval
Sala Oval
La Sala Oval, la gran plaça pública del museu d’art, l’any 1929 no es va considerar l’escenari més indicat per rebre les decoracions murals per les seves grans dimensions. Aleshores, es va optar per la pintura mural, amb ornaments llisos i sanefes. Destaquen els cinquanta-sis escuts dels arcs de la volta de la tribuna del primer pis, cinquanta dels quals corresponen a les províncies espanyoles i sis, a la zona de l’orgue, a representacions d’instruments musicals. On es van dedicar més esforços decoratius va ser en les baranes de la balconada del primer pis i en l’escultura monumental que es va aplicar als fusts de les columnes.
Des de sempre, la Sala Oval ha estat un dels escenaris més emblemàtics de Barcelona per acollir esdeveniments de tots tipus i actes multitudinaris: des de jocs florals, fins a lectures de poesia, concerts, actes esportius i desfilades de moda. Encara avui és una de les sales més grans d’Europa que pot acollir esdeveniments, i que per la seva arquitectura majestuosa i clàssica, alhora que moderna, es converteix en un espai molt versàtil.
L’orgue que la presideix va ser fabricat a Alemanya per la companyia E.F. Walcker i va ser inaugurat el 6 de juliol de 1929 per Alfred Sittard. La primavera de 1955 van començar les feines de reforma i ampliació en 2.500 tubs de l’orgue, dirigides per Paul Franck. La meitat dels tubs de l’antic orgue es van fondre per fer els nous i la consola va passar de cinc teclats a sis. L’objectiu era dotar la Sala Oval amb l’orgue més monumental d’Europa. El 8 de juny de 1958, amb el concert del solista Fernando Germani, s’inaugura oficialment el nou orgue, després de l’ampliació.
Actualment, l’orgue no és operatiu i està pendent d’un procés de restauració molt costós.