Coneixem bona part de la fesomia de l'antic retaule major de Sant Pere de Cubells, tot i que es va desmembrar a causa de la construcció d'un nou conjunt barroc i les seves parts es van dispersar. Era un moble de tècnica mixta: el cos principal estava format per un cicle pictòric dedicat a l'apòstol, que devia cloure amb aquesta taula, i s'articulava entorn de la talla del sant, atribuïda a Pere de Sant Joan (Museu Frederic Marès), un escultor oriünd de la Picardia (França). Al museu conservem també un fragment de la predel·la, és a dir, de la part horitzontal inferior del retaule, dedicada als Goigs de la Mare de Déu.
Coneixem bona part de la fesomia de l'antic retaule major de Sant Pere de Cubells, tot i que es va desmembrar a causa de la construcció d'un nou conjunt barroc i les seves parts es van dispersar. Era un moble de tècnica mixta: el cos principal estava format per un cicle pictòric dedicat a l'apòstol, que devia cloure amb la taula de la Crucifixió de sant Pere, conservada al museu, i s'articulava entorn de la talla del sant, atribuïda a Pere de Sant Joan (Museu Frederic Marès), un escultor oriünd de la Picardia (França). Aquesta taula és un fragment de la predel·la, és a dir, de la part horitzontal inferior del retaule, dedicada als Goigs de la Mare de Déu.
Aquesta esplèndida taula procedeix d'un retaule de grans dimensions del qual no es coneixen altres parts. S'hi representa el tema de l'Adoració dels pastors, agenollats al costat esquerre, afegits als elements habituals que conformen l'escena de la Nativitat. Centra la composició el Nounat dins un pessebre de fusta, envoltat per l'ancià Josep i la Mare de Déu, que creua les mans sobre el pit en actitud de reverència. Darrere d'ella hi ha una figura femenina que es pot identificar amb una de les parteres que, segons la tradició apòcrifa, l'assistiren en el naixement.
L'estructura i la temàtica de la taula porten a creure que, en origen, era el compartiment cimer d'un retaule: tant el coronament superior punxegut com la figuració del Calvari són dues de les característiques més usuals en aquesta part dels conjunts gòtics hispànics. Com de costum, en l'escena pren part la guàrdia romana, les Maries i l'Evangelista, que envolten el Crucificat. Crida l'atenció el bell pelicà, sobre l'arbre que brota de la creu, que és una metàfora de Crist, de la Passió i de l'Eucaristia, ja que, segons la tradició, aquest animal s'autoferia per alimentar les seves cries.
Desconeguda fins a la dècada de 1990, és possible que aquesta taula, de gran qualitat i fort decorativisme, fos el compartiment central d'un retaule de dimensions modestes. El tema que s'hi representa, la Mare de Déu amb l'Infant envoltada d'àngels, va ser a bastament conreat amb variants en el taller dels Serra, com molt bé denoten altres obres. Més enllà del rostre abstret de Maria, la imatge del Nen jugant amb la poncella encarna la humanització dels personatges sagrats, pròpia del món gòtic.
Aquesta esplèndida taula central i els dos cossos de predel·la amb sants (que en el seu dia devien flanquejar un sagrari) són les úniques parts conservades d'un retaule. Està dedicat a la Mare de Déu i va ser pintat per a una de les capelles de la girola de la catedral de Tortosa, probablement cap a la dècada dels anys vuitanta del segle XIV. El compartiment de la Verge amb l'Infant voltats d'àngels músics és una versió de gran delicadesa i refinament d'un tipus iconogràfic que va gaudir d'una fortuna immensa a l'època. Pere Serra, l'autor del retaule, va pertànyer a una família de pintors que van acabar encapçalant la pintura catalana de la segona meitat del segle XIV.