El 26 de febrer de 1602 el noble castellà Juan Enriquez de Herrera volgué dedicar una capella votiva a sant Dídac d'Alcalà a l'esglèsia de Sant Jaume dels espanyols de Roma. La decoració mural fou encomanada a Annibale Carracci, el qual, un cop acabada la Galleria del Palazzo Farnese, es posà a treballar ja entrat l'any 1604. El mestre bolonyés va realitzar el disseny de tots els cartons, i va dirigir personalment els treballs in situ fins que va caure greugement malalt, llavors els seus col•laboradors, entre els que estaven Giovanni Lanfranco, Sisto Badalocchio i Francesco Albani, van haver d'acabar la tasca. La capella Herrera es desmantellà a mitjans del segle XIX, els frescs foren arrancats del seu emplaçament original, i es traspassaren a tela gràcies a la intervenció de l'escultor Antoni Solà. Després, es van enviar a Espanya, quedant repartits entre el Museo del Prado i la que és avui la Real Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, que els va depositar al MNAC. Els fragments, que corresponen a l'Assumpció de la Verge i als Apòstols al voltant del sepulcre buit, es trobaven a l'entrada de la capella, i foren realitzats per Francesco Albani entre finals de 1604 i inicis de 1605, segons el projecte previ del mestre. La resta de fragments que es custodien al Museu corresponen a la decoració de l'interior, es tracta d'escenes de la vida i miracles del sant titular: el Miracle de les flors, la Predicació de sant Dídac, la Curació d'un jove cec, l'Aparició de sant Didac damunt el seu sepulcre a peregrins i malalts, a més del Pare Etern del cupulí de la lanterna i els apòstols Sant Pere i Sant Pau que flanquejaven l'altar.