Trena, de l’artista Laia Estruch (Barcelona, 1981), és una escultura de grans dimensions que podria evocar l’aparell circulatori de l’edifici del Museu. Una estructura performativa que ens convida a formar part del seu cos. Cal entrar-hi i travessar-la, com si fóssim el flux sanguini del Museu, per viure-la des de l’experiència.

La idea principal de Trena és que sigui un espai habitable pel cos i la veu; les persones que la travessen activen l’escultura. Una vegada dins del circuit, poden ser escoltades i vistes, i són travessades de manera constant pel so que es genera dins i fora de la peça.

Trena transforma l’espai que l’envolta, la Sala Oval, i s’activa amb la interacció física i sonora. Amb ella, l’artista experimenta i reflexiona sobre els límits dels espais públics i privats, les seves estructures físiques i el paper que tenen en la vida quotidiana.

Entre l’escultura i la performance, l’obra de Laia Estruch se submergeix en el llenguatge del cos i la veu per trobar noves formes de treballar l’oralitat i l’escolta. L’artista dissenya estructures concebudes com a laboratoris oberts al públic, espais d’experimentació sonora que porten el cos i la paraula al terreny de l’acció.

Trena s’activa cada hora en punt amb una peça musical de 2 m 10 s de durada, produïda amb la col·laboració de Xavi Lloses.