Aconseguir l’autonomia era una de les grans metes que perseguien les dones a finals del segle XIX. Al llarg de la història, sempre havien estat legal i econòmicament dependents del marit, d’algun parent del sexe masculí o d’institucions caritatives, però el seu accés a l’educació i els fet de gaudir d'oportunitats professionals i de nous drets legals de propietat, van col·locar la dona en una nova posició de llibertat i d’elecció matrimonial i sexual.

Per a la "Nova Dona" era molt important la seva autonomia sexual, tot i que era difícil de portar a la pràctica a causa del rebombori social que es generava davant qualsevol mostra de llibertinatge femení. Algunes admiradores de la tendència de la "Nova Dona" van trobar la llibertat en la participació en relacions lèsbiques al voltant del seu cercle d’amistats femenines. Algunes ho consideraven com una forma per escapar de la dominació de l’home en les relacions heterosexuals, mentre que d'altres o ho veien com una expressió de la llibertat que havien aconseguit les dones.

Fou aleshores quan la llenceria femenina es va anar tornant més i més petita, i menys voluminosa i repressiva. Les cotilles van ser reemplaçades pels sostenidors (patentats per Mary Phelps Jacob) i pels conjunts de seda. Els dissenyadors van començar  a utilitzar diversos teixits i puntes, i això va significar el naixement d'un nou camp en la moda: el disseny de roba interior.

Per saber-ne més:

• Howard Chandler Christy, A Pasteboard Crown, 1902 i Santiago Rusiñol, Una romança, 1894
• Francesc Xavier Gosé, Cocotte i cavaller, cap a 1906-1909; Adolf Hohenstein, Vino Vermouth Fco. Cinzano e Cº, 1901 o anterior i Emili Vilà, Sense títol, no datat