Figura canònica de l'avantguarda escultòrica catalana, l'obra de Juli González també inclou incursions en altres disciplines com ara la pintura, l'orfebreria i el dibuix. La seva producció gràfica sobresurt pel nombre de dibuixos fets al pastel, tècnica que va dominar a la perfecció, i la va adaptar, servint-se del color, per donar volum i profunditat a les seves composicions. Encara que pertanyent a l'etapa figurativa, aquest Autoretrat prefigura la dimensió experimental que distingeix la seva manera de concebre el procés creatiu. Iniciat el 1910, aquest dibuix reflecteix un treball evolutiu que culminarà el 1919, encara que la forma figurativa del retrat es podria datar entre 1914 i 1917.