Arqueta en forma de paral·lelepíde, sostinguda sobre quatre peus, amb coberta a dues vessants rematada per una cresteria que inclou tres caboixons encastats per banda, i tres elements verticals acabats en una petita esfera. L'ànima de fusta és recoberta per plaques de coure sobredaurat i amb decoració esmaltada, que és ornamental a la part posterior (amb elements florals estilitzats dins d'una quadrícula) i figurada a les dues plaques de l'anvers i a les dues dels laterals. Com és habitual en les obres llemosines tardanes, són els fons que van esmaltats, amb predomini de blaus, una banda turquesa migpartint les escenes i amb els típics elements decoratius florals, mentre els elements figurats queden en reserva.\nLa placa principal és ocupada per una representació de l'escena de les Tres Maries al Sepulcre, amb l'àngel a la banda esquerra, una representació sumària de la tomba buida de Crist al centre, i les tres santes dones, amb tocat i amb els pots dels ungüents a les mans, situades a la dreta; la primera apareix reclinada endavant, deixant un espai superior on apareix una «Dextera Domini».\nA la placa de la coberta superior hi ha representada una escena de difícil identificació, amb quatre figures nimbades i, a l'extrem dret, un àngel que porta un element a les mans, possiblement una corona. A la zona central, Crist agafa pel canell un personatge masculí, i al costat esquerre hi ha representades dues figures més, una de les quals amb un llibre a les mans. L'escena ha estat interpretada en ocasions com la incredul·litat de sant Tomàs, quelcom que no sembla adequat donada la presència lateral de l'àngel. Sembla més lògic de relacionar l'escena amb la coronació simbòlica d'un sant màrtir. En una una arqueta del Walters Art Museum de Baltimore que conté una escena idèntica, el protagonista s'ha identificat amb sant Marçal de Llemotges, a qui acompanyarien els seus dos companys Austriclini i Alipinià; de tota manera, ni les vides escrites ni la iconografia vinculada a sant Marçal no inclouen, en principi, aquesta escena.\nLes plaques laterals de l'arqueta mostren l'habitual representació de personatges sants, difícilment identificables.\nPel què sembla, l'autenticitat de l'arqueta ha estat objecte de qüestionament al llarg del temps; potser per aquests dubtes, no formà part de l'ampli corpus de peces llemosines que varen ser incloses a l'exposició permanent del Museu quan s'hi afegí la col·lecció d'orfebreria romànica, l'any 1961. La peça, que encara no apareix en el catàleg del 1973, va incloure's finalment a partir del 1995. Malgrat tot això, el cert és que no sembla haver-hi arguments clars per a dubtar de l'autenticitat de l'arqueta, especialment si es considera que n'hi ha, almenys, dos paral·lels molt pròxims (al Museu Marés de Barcelona i l'esmentada del Walters Art Museum de Baltimore).