L'extensa, variada i complexa obra realitzada per Apel·les Mestres (dibuixant, poeta, dramaturg, crític, traductor, músic i floricultor) ha estat, potser, el motiu de no tenir-ne fins ara cap estudi aprofundit. Amb motiu de l'Any Internacional del Llibre i la Lectura, el Museu Nacional, com a homenatge, ha volgut exposar els extraordinaris dibuixos originals que va servir per il·lustrar Liliana, un dels seus poemes més coneguts, el qual sens dubte és el que té més connotacions modernistes, estil al qual Apel·les Mestres, hereu del Romanticisme, va contribuir amb el seu saber i mestratge.
Els setanta dos dibuixos originals de la nostra col·lecció, que ara s'exposen, formen part del total de 79 que figuren reproduïts a l?esmentat llibre, 7 dels quals actualment es troben a col·leccions particulars.
Liliana va ser publicat pel Nadal de 1907, editat per Oliva de Vilanova, el gran mestre del modernisme gràfic. El 1911 el poema va ser adaptat al teatre pel mateix Apel·les Mestres. L'estrena de Liliana va tenir lloc la nit del 9 de juliol d?aquell mateix any al Palau de Belles Arts amb motiu dels diversos actes organitzats per a la VI Exposición Internacional de Arte celebrada a Barcelona. Enric Granados hi va posar la música, els decorats van ser realitzats pels escenògrafs Miquel Moragas, Maurici Vilomara i Salvador Alarma; els figurins van ser dibuixats pel mateix Apel·les Mestres i anys després van servir també per a la seva obra teatral La Viola d'Or.
El poema, així com la representació teatral, són la magnífica mostra de la voluntat de l'artista en el seu intent de creació de l?art total. Altrament, el seu concepte de la vida i l'amor a la natura el fa estar d?actualitat per tal d?adonar-nos de la importància que té per a l?home la preservació, de manera urgent, de tot el nostre entorn natural. A través de Liliana podem endinsar-nos en els secrets del bosc i els sentiments més pregons dels petits éssers que l?habiten. Els símbols i missatges, tan vàlids ahir com avui, la maldat de l?home que tot ho destrueix, la bondat, la força i la sensibilitat representades pels tres gnoms; la gràcia i la bellesa de Liliana, l'amor que ella inspira, són un cant d'esperança, un punt de reflexió per fer-nos conèixer i estimar la natura i sobretot per vetllar, ara més que mai, per la seva conservació i el seu equilibri.
