ÁNGULO DE VISIÓN

El pla arrenca des de dalt mentre observes les fulles moure’s a la llunyania. Un tall. Caiguda en picat. Les textures dels arbres. Les superfícies de les coses. Les lluïssors que es reflecteixen al rostre. Les veus acariciar la finestra, travessar els vidres, superposar-se a totes les imatges. Les frondes s’entrellacen en alçar la mirada. El terra crepita sota els teus peus. Sents el brunzit dels mosquits al turmell. Arrufes el front per afinar el detall. S’arruguen les parpelles i el tronc aspre emergeix entre les ombres.

En cinema, l’angle de visió fa referència a la inclinació amb què la càmera observa i construeix una escena. No determina què es veu, sinó com es veu. És la relació entre la càmera i el que es filma: la seva alçada, la seva orientació, la seva distància. Segons l’angle triat, la percepció sobre els personatges i les situacions es transforma. La manera de mirar condiciona la realitat que habitem.

Ángulo de visión és un recorregut que es desplega com un exercici d’atenció i d’observació, convidant a travessar el museu de manera transversal: en diagonal, de dins cap a fora, de dalt cap a baix. Per espais que no s'havien obert mai al públic. Es convida a aturar els ulls per mirar d’una altra manera.

Tant la llum com l’ombra, entesa com una substància que ho travessa tot, que ho és tot, permeten revelar detalls, fer visible l'invisible, afinar l’atenció sobre el que ens envolta. N’hi ha prou amb alterar l’angle des del qual s’observen les coses per desvelar-ne moltes altres que romanen ocultes.

Sofía Montenegro desenvolupa el seu treball entre la instal·lació, el so, la imatge i l’àmbit escènic. Va estudiar Belles Arts i Estudis Culturals entre Utrecht i Madrid, i va cursar un màster (MA) en Art Praxis al Dutch Art Institute. La seva pràctica artística incorpora diverses metodologies que vinculen el que és visible amb el que és sonor i l’acció en un espai, buscant altres formes de produir imatges en el present.

Recentment, ha mostrat el seu treball en exposicions i performances al Museu Lope de Vega, a la galeria The Ryder Projects (Madrid), a La Capella (Barcelona), a la Biennal d’Art de Tarragona, a LLUM BCN 2024, a la Blueproject Foundation, al Centre d’Arts Santa Mònica, a Can Felipa Arts Visuals (Barcelona), a Bulegoa (Bilbao), al MNCARS, a LCE, a El Chico (Madrid), al Kunstraum Bethanien (Berlín), entre d’altres.

Ha estat resident a Hangar (Barcelona), Futurama Alentejo, BilbaoArte, CRA Matadero Madrid i Artistes en Residència, programa del MACBA, el CA2M i LCE, així com a l’Addaya Centre d’Art Contemporani (Mallorca) i a Lugar a Dudas (Cali). També ha col·laborat en projectes al CaixaForum de Barcelona, a la Tbilisi Triennial i al Kunstverein Munich.

Ha estat premiada a Barcelona Producció 2023-24, Generación 2022 i ha rebut ajuts a la creació de la Comunitat de Madrid, la Generalitat de Catalunya i l’INJUVE, entre d’altres. També va guanyar el Jan Zumbrink Prijs i el Piet Bakker Prijs als Països Baixos.

Amb la col·laboració d’Álvaro García, professor de física a la Universidad Rey Juan Carlos, on es va doctorar en ciències l’any 2016. La seva tasca d’investigació gira entorn de la física no lineal i la teoria del caos, l’electrodinàmica clàssica i els fonaments de la mecànica quàntica.

Aquesta intervenció forma part de la segona edició del programa Guèisers, comissariat per Marc Caellas i que porta per títol Enmig.