A càrrec de Juan C. Bejarano, professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i membre col·laborador del Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporani (GRACMON). 

Amb la celebració de la primera Exposició Universal a Londres l’any 1851, s’encetava un nou tipus d’esdeveniment, ambiciós i mundial, que arriba fins als nostres dies. En un primer moment, l’objectiu era celebrar la idea del progrés que havia comportat la revolució industrial, de tal manera que cada nació havia de presentar les seves aportacions en les àrees de la indústria i tecnologia. Tanmateix, molt aviat aquests certàmens van convertir-se en autèntics aparadors per mostrar el bo i millor de cada país, incloent-hi la producció en altres àmbits, com ara les belles arts.

A través d’aquestes exposicions universals i les seves germanes petites, les internacionals, l’objectiu d’aquesta conferència és estudiar-ne  l’origen i el desenvolupament, el paper de la presència de la indústria i, especialment, de les belles arts i les arts aplicades, així com les estratègies dutes a terme pels diversos països de cara a projectar una determinada imatge de si mateixos basada en el prestigi, entre la realitat i l’aparença.