Tresors monetaris a la Corona d'Aragó medieval i moderna

Entre la diversitat d’utilitats que es reconeixen a la moneda, destaca la de permetre acumular riquesa. La majoria de vegades és en forma de dipòsits monetaris temporals, ja sigui en mans particulars, ja sigui en les de les autoritats públiques. Aquesta temporalitat fa que la moneda guardada en un moment determinat torni a córrer de mà en mà. A vegades, però, alguns dipòsits monetaris es perden o no es recuperen i, aleshores, en tant que conjunts tancats de monedes, esdevenen tresors en el sentit monetari i, en conseqüència, valuosos testimonis arqueològics.

La noció de tresor des de l’òptica numismàtica no té res a veure, per tant, amb el valor, la quantitat o la raresa de les peces, sinó en el fet de constituir una porció intacta de la circulació i l’estalvi de la moneda en un moment determinat. La diversitat de tresors en sentit numismàtic és molt àmplia: alguns tenen milers de peces grosses, mentre que d’altres només tenen unes poques monedes menudes, fruit d’un petit ocultament o de la pèrdua accidental d’un moneder. Tant se val. Sigui com sigui, tots aporten un inestimable volum d’informació, que s’afegeix a la troballa mateixa de les peces. D’aquí es deriva el drama que representa la dispersió d'un tresor monetari.

En la celebració del seminari d’aquest any es fixa l’atenció en quatre exemples, ben diferents, d’acumulació de monedes, i el seu amagatall i la seva recuperació, total o parcial, molts segles després. L’objectiu final és conscienciar de l’abast del concepte numismàtic de tresor i la seva importància en el coneixement de la circulació de numerari en un moment determinat, més enllà de les peces trobades.

PROGRAMA

• Dimarts, 23 de maig

A propòsit d'un ocultament de florins d’or d’Aragó procedent de Vic

Albert Estrada-Rius, Gabinet Numismàtic de Catalunya

Un dipòsit singular de croats barcelonesos: el tresor del carrer de la Llibertat (València) 

Miquel Sánchez Signes, Departament d'Arqueologia Municipal de l'Ajuntament de Llíria (València)

• Dijous, 25 de maig

Un tresoret de principis del segle xviii a Sant Boi de Lluçanès

Maria Clua, Gabinet Numismàtic de Catalunya

La càrrega de moneda castellana del derelicte de la platja de l’Estanyol (Sitges). Reptes d’estudi i de conservació

Àngels Casanovas i Isabel Moreno, Museu d’Arqueologia de Catalunya

Coordinació: Dr. Albert Estrada-Rius, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional d’Art de Catalunya

#numismàtica