La moneda, repte d’estudi. Aniversari dels numismàtics Antonio Agustín, Joaquim Botet i Josep Amorós

La moneda, repte d’estudi. Aniversari dels numismàtics Antonio Agustín, Joaquim Botet i Josep Amorós

Print
  • Vitrina 1

Les disciplines científiques i humanístiques es desenvolupen gràcies, en bona part, als esforços dels seus estudiosos i la seva historiografia. Per això, és de justícia recordar-los i evocar la seva contribució tot aprofitant l’oportunitat que ofereixen els seus aniversaris. En aquest sentit, l’arquebisbe Antonio Agustín (?, 1517 – Tarragona, 1586), de qui commemorem el 500 aniversari del naixement i que va ser un dels humanistes fundadors de la numismàtica com a disciplina; el polític Joaquim Botet i Sisó (Girona, 1846 – 1917) del qual recordem el 100 aniversari de la mort i en conservem la rica col·lecció al Museu, que va publicar els seus imprescindibles tres volums sobre la moneda catalana entre 1908 i 1911, i, finalment, el professor Josep Vicenç Amorós i Barra (València,1887 – Barcelona, 1970), de qui celebrem el 130 aniversari del naixement i molt aviat els 50 de la mort i que va ser el primer director del Gabinet Numismàtic de Catalunya, entre 1932 i 1957. Tots tres van ser, en el seu temps, numismàtics molt influents més enllà del Principat.

Antonio Agustín (1517-1586)  Antonio Agustín (1517-1586)

- Antoni Agustí i Albanell Diálogos de medallas, inscripciones y otras antigüedades Madrid, 1744
- Anònim Medalla dedicada a Antonio Agustín, finals segle XVI
- Joaquim Botet i Sisó en una fotografia publicada a la seva mort La Ilustració catalana: periódich desenal, artístich, literari i científich Barcelona, 1917
- Joaquim Botet i Sisó Les Monedes catalanes: estudi i descripció de les monedes carolingies, comtals, senyorials, reyals y locals propies de Catalunya Barcelona, 1908 - 1911
- Josep Amorós Noticia acerca del Gabinete Numismático de Cataluña y su museo Barcelona, 1949
- Josep Amorós en una fotografia dels anys 40. Els seus instruments de treball amb una moneda local de Tarragona, c. 1491 i la fitxa de registre corresponent
- J. Savall Medalla dedicada a Josep Amorós amb motiu de la seva jubilació, 1957

Els primers numismàtics, per tal de poder estudiar les monedes i compartir els coneixements adquirits, van haver d’aplegar, primer, i compartir, després, unes bones col·leccions de peces que, en alguns casos, van permetre posteriorment obrir els primers museus. A més, van haver d’assajar mètodes d’anàlisi i descripció de les monedes que col·leccionaven. Això és: pesar-les, mesurar-les, descriure-les i catalogar-les en fitxes. Aquest punt va ser important juntament amb la imprescindible recerca de mètodes idonis de reproducció de les peces que en facilitessin el coneixement i una divulgació el més precisa possible. L’exposició pretén posar de manifest aquesta dificultat i evocar l’intens procés que va dur a superar l’estadi de la mera descripció i dels dibuixos al calc d’empremtes de les peces originals i als motlles en guix o d’altres materials, que permetien ser enviats i intercanviats entre els especialistes i salvar, així, la impossibilitat de l’observació científica directa de les peces.

Finalment, destacar la difusió de les imatges inserides en els llibres impresos gràcies a l’evolució de diverses tècniques de reproducció de les imatges. Van començar amb la xilografia, o gravat en fusta de tradició medieval; la calcografia, o gravat sobre planxa de coure, en els segles XVII i XVIII, i, ja en el segle XIX, l’evolució de diverses tècniques com la litografia, inventada el 1798, per arribar, finalment, a la introducció de la fotografia i la seva reproducció en el llibre imprès com a fototípia. És un procés que continua avui en evolució amb els sistemes integrats de documentació de les peces al Museu i, a fora, amb els fòrums numismàtics a internet en els quals es pengen les fotografies digitals o bé les reproduccions en 3D.

Josep Amorós (1887-1970)  Josep Amorós (1887-1970)

  • Vitrina 2

La reproducció de les monedes
- Premses per fer calcs, primera meitat segle xx. Croat de Barcelona d’Alfons II (1285-1291) i el seu calc
- Motllo i reproducció en guix de la dracma de Barkeno, segle III aC, conservada al Museu de Copenhagen
- Monetari i capsa amb, respectivament, una col·lecció de reproduccions de monedes hispàniques i de la Grècia clàssica, finals del segle xix-inicis del segle XX

La xilografia
- Guillaume du Choul
Los Discursos de la religión, castramentaçion, assiento del campo, baños y exerciçios de los antiquos romanos y griegos / del illustre Guillermo de Choul ; traduzido en castellano por el maestro Blathasar Perez del Castillo Lyon, 1579

La calcografia
- Cinc sous de Barcelona de Felip IV del 1641 i la seva representació a l’obra de Josep Salat i Mora
Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña: con instrumentos justificativos Barcelona, 1818

  • Vitrina 3

Les reproduccions litogràfiques
- Prosper Mailliet
Atlas des Monnaies Obsidionales et de Nécessité Brusel·les, 1868
- Làmina litogràfica de l’obra dirigida per Juan de Dios de la Rada y Delgado
Museo Español de Antigüedades Madrid, 1872-1880
- Una pesseta d’Isabel II del 1837 i la seva representació a l’obra de Francesc Paradaltas i Pintó Tratado de monedas: sistema monetario y proyectos para su reforma Barcelona, 1847

La fotografia
- Càmera fotogràfica Agfa, c. 1920 (col. Marta Mérida)
- Medalla de Tomás Francisco Prieto dedicada a Joan Balansó, 1757 i la seva imatge en una placa fotogràfica de vidre, c. 1930

Joaquim Botet i Sisó (1846-1917)  Joaquim Botet i Sisó (1846-1917)

Guió i direcció: Albert Estrada-Rius, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya
Documentació: Maria Clua Mercadal, adjunta de conservació del Gabinet Numismàtic de Catalunya