Nonell, una de les personalitats més singulars del món artístic català de finals del segle XIX i principis del XX, va centrar la seva atenció en la representació de figures relacionades amb la societat marginal –com els cretins, pidolaires o repatriats–, temàtica que va suscitar una certa polèmica entre la burgesia i la societat benestant del moment. A partir del 1901 sentí una certa predilecció per la representació de personatges d’ètnia gitana, que conreà tant en el camp de la pintura com en el del dibuix fins a 1908. En aquest dibuix s’aprecia un Nonell que tendeix a sintetitzar les figures i a convertir-les en formes corpòries a través del color i la línia, bo i desestimant els aspectes anecdòtics.

Aquesta obra està seleccionada per al projecte «Partage Plus – Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana»