Ch. R. Post (1938 i 1947) va atribuir el retaule al Mestre de Sant Quirze, avui identificat amb Pere García de Benavarri. Gudiol i Ricart (1955) va crear, partint d'aquesta obra, la figura de l'anònim Mestre de Riglos, al qual va atribuir diverses obres d'origen aragonès. M. del C. Lacarra (1998) ha proposat la identificació del Mestre de Riglos amb Pedro de Zuera, pintor documentat a Osca entre el 1430 i el 1469. F. Ruiz Quesada (1999), ha remarcat la gran afinitat del Sant Martí partint la capa, conservat al MNAC, amb una taula del mateix tema que l'any 1973 es conservava en una col·lecció particular de Saragossa i també amb un Sant Julià a cavall que va pertànyer a la col·lecció Weibel de Madrid, donant a entendre que aquestes dues taules s'haurien d'incloure en el catàleg del Mestre de Riglos. M. del C. Lacarra (2004), per la seva banda, ha atribuït a Blasco de Grañén la versió del Sant Martí partint la capa que va pertànyer a una col·lecció de Saragossa. Finalment, A. Velasco González (2006) ha vinculat a Blasco de Grañén tant les dues versions del Sant Martí partint la capa com el Sant Julià, i ha apuntat la intervenció de dos mestres diferents en el Retaule de sant Martí de Riglos, ja que el Calvari (National Gallery, Londres) s'hauria d'atribuir a una primera etapa saragossana de Pere Garcia de Benavarri. \nTant l'estil com la qualitat del Sant Martí partint la capa del MNAC són coherents amb la producció de Blasco de Grañén en la seva etapa més tardana. Pel que fa a la resta dels compartiments del desmembrat Retaule de sant Martí, incloent el Calvari, presenten un estil homonegi i semblen obra d'un únic pintor, ja es tracti del Mestre de Riglos o bé de Pere Garcia.