Mare de Déu amb el Nen

Print
Ubicació: 
Obra no exposada
Artistes / Creadors / Autoritats: 
Anònim
Etiquetes museu: 
Etiquetes socials: 
Sense etiquetes
Descripció:

Dempeus amb l'infant al braç esquerre, segueix per tant la tipologia mariana més comuna al segle XIV. Maria es troba en actitud frontal trencada només per la inclinació del seu cap. Més particular resulta la postura del Nen de perfil o tres quarts, creuant les cames. Jesús i Maria inclinen els caps intercanviant la mirada. Una corona alta cenyeix el vel de Maria. La fesomia de la cara presenta un rostre de perfil ovalat amb unes altes i fines celles que donen lloc a unes amples parpelles i a uns ulls ametllats. Un dels trets més peculiars és el somriure que esbossen els llavis de la Verge i que es descobreix amb poca freqüència en l'estatuària mariana hispànica del Trescents. En aquesta imatge s'ha pogut constatar la presència d'aquest vel llarg, el mantell i la túnica, abans esmentats, que apareixen també a l'escultura aragonesa. Les similituds de les escultures d'aquest primer grup condueixen a pensar que ens trobem davant uns artistes de formació molt propera. En aquesta línia es pot constatar com a detall significatiu d'aquest tractament comú, la sanefa arrissada que recorre el mantell de la Verge i que trobem també en la imatge del timpà de la catedral d'Osca. El voraviu arrissat és més comú en l'estatuària italiana. També es pot establir una analogia semblant amb la imatge de Pedralbes, la que es conserva al museu, la del sepulcre navarrès, i segurament la Verge aragonesa (d'Osca?), per bé que el mal estat de la pedra no permet tenir seguretat en aquest punt, totes deixen sortir per sota el mantell l'extrem d'un llarg cinturó que devia cenyir la túnica de Maria; aquest complement, si bé molt comú en l'estatuària mariana, és semblant en totes i està ornat amb uns petits cercles. L'Infant té unes dimensions considerables, la seva anatomia pot correspondre a un nen de dos o tres anys, Jesús agafa amb les seves mans un ocell que li picoteja els dits, aquest motiu s'ha interpretat com a una prefiguració de la Passió. El mantell de la mare cobreix la nuesa del Nen. Aquesta Mare de Déu pertany a una de les dues tipologies que presenta aquest taller itinerant. En aquest primer grup s'inclourien les mares de Déu del monestir de Pedralbes, la del timpà de la catedral d'Osca, la del MNAC (14524) i finalment l'estatueta del sepulcre de Don Miguel Sánchiz de Asiáin al claustre de la catedral de Pamplona (Navarra). La característica més particular que les defineix és l'ús de tres peces de vestit en la indumentària de la Mare de Déu: vel llarg, mantell i túnica que formen a la part davantera una mena de ziga-zaga, tret sumament original en l'estatuària mariana del segle XIV i més concretament en l'àmbit navarrés i catalano-aragonés

Escultura

Segona meitat del segle XIV

97 x 42 x 28 cm

Donació d'Enric Batlló Batlló a la Diputació de Barcelona; dipòsit, 1914

Núm. del catàleg: 

014524-000

Pedra calcària amb restes de policromia
Segle: XIV
Tema: Religió