Frontal d'altar dedicat a Sant Miquel Arcàngel, dividit en quatre compartiments amb escenes narratives acompanyades d'inscripcions, i emmarcat per quatre taulons, dels quals els dos verticals fan la funció de dues potes, com succeeix als frontals d'Alós d'Isil i de Solanllong. Al compartiment superior esquerre es representa als arcàngels Rafael i Gabriel enduent-se cap al cel amb un drap blanc l'ànima nua d'un difunt que obre els seus braços com un orant. Al compartiment superior dret, Sant Miquel es figura lluitant, amb escut i llança acabada en creu, amb un drac. El drac, que sembla tret d'un bestiari anglès, consta de dos caps que escupen foc i de dues cues també rematades en caps. Al compartiment inferior esquerre es desenvolupa l'escena de la Psicòstasi, amb un Sant Miquel pesant l'ànima en una balança: a una banda, el cap blanc de les bones obres, a l'altra, el negre de les dolentes. Les bones pesen més que les dolentes encara que un diable negre amb banyes i urpes intenta inclinar el judici del seu costat. Finalment, a la part inferior dreta una escena del cèlebre miracle del Mont Gargano (Apúlia), en el qual un caçador de nom Gargano, propietari del mont homònim, que perseguia un brau que es refugia en la cova de Sant Miquel, és ferit miraculosament per una de les fletxes rebotades que havia disparat contra l'animal. Es tracta d'un dels episodis de la Llegenda del Mont Gargano, recollida a la Llegenda Daurada (CXLV) i que es representa d'una forma molt semblat en el dorsal d'altar toscà de Vico l'Abate realitzat per Coppo di Marcovaldo l'any 1255. Destaquen les bandes de guix amb plaques d'estany colrades que decoren tant el marc exterior com les quatre escenes de l'interior. Mentre que les exteriors presenten motius complexos (roleus vegetals i motius geomètrics), les interiors són més senzilles (oves i cercles). Els intersticis entre la taula central i el marc estan decorats per una quadrícula que també ornamenta el tauló inferior del marc. Els compartiments superior esquerre i inferior dreta es figuren en tonalitats blaves i ocres sobre un fons vermellós, mentre que als dos restants el fons és verd i la figuració en vermell i groc. En totes les escenes el blanc es fa servir per les transparències de les figures, mentre que el fons s'anima amb flors de quatre pètals en relleu de guix i colrades. L'estil de l'obra, molt relacionat amb els corrents bizantinizants de la pintura catalana del 1200, representa una versió més dolça i tardana e l'anomenat taller del Mestre de Lluçà, que s'ha individuat com Mestre de Sant Pau de Casserres, al que s'atribueixen les pintures murals d'aquesta església, el frontal dels Arcàngels i la cresteria del Baldaquí de Tost.