1880
28 de setembre: Carles Antoni Cosme Damià Casagemas Coll neix al carrer Conde del Asalto de Barcelona, fill de Manuel Casagemas Labrós i Neus Coll Vendrell. Amb ell són set germans: Josefa, Mercedes, Joan, Joana, Lluïsa i Manuel.
1896-1898
Formació artística al taller d’escenografia de Fèlix Urgellès i, possiblement, amb Modest Urgell. Pinta Marina, una de les seves primeres obres. Es relaciona amb la Colla del Safrà, sobretot amb Joaquim Mir i Isidre Nonell. Pinta El mercat, sota la influència de Mir.
Taller al carrer Conde del Asalto, 57. S’hi celebren tertúlies literàries i fan dibuixos «fregits». Elabora un dels primers «fregits», Pastor pirinenc, influenciat per Nonell.
Intent de suïcidi, segons testimoni de Manolo Hugué.
Juny de 1897: s’inaugura la taverna Els Quatre Gats, que s’habilita com a sala d’exposicions. Esdevé un contertulià habitual i actiu.
Maig de 1898: és sortejat per a l’accés a l’Acadèmia d’Infanteria. Realitza exàmens d’accés de francès i dibuix.
Desembre de 1898: mort del seu pare.
1899
Inici –o intensificació– de la relació amb Picasso, que li fa abundants retrats.
11 de maig: la revista Quatre Gats li publica els poemes «El llamp» i «Les il·lusions».
Juny: guanya un dels premis de les comèdies de putxinel·lis organitzat pels Quatre Gats per l’obra Lo gat perdut. És representada al teatret dels Quatre Gats.
Pinta, amb Ramon Pichot, el teló del teatret de putxinel·lis dels Quatre Gats.
1900
Des de gener fins a la tardor comparteix taller amb Picasso, al carrer riera de Sant Joan, 17.
Exposició als Quatre Gats del cartell que presenta al concurs de Carnestoltes de 1900 organitzat per la revista Pèl i Ploma.
Convalescència a Sitges, on espera la visita de Picasso.
21 de gener: el diari L’Eco de Sitges li publica el poema «Amor gris».
Febrer: obté, amb Picasso, un accèssit al concurs del cartell de Carnestoltes de 1900.
26 de març – 10 d’abril: exposició individual de dibuixos als Quatre Gats.
26 de juliol: la revista Joventut li publica el poema «Somni».
Finals de juliol: exposa un total de quatre obres (dues passejades i dos cafès-concert) als Quatre Gats, amb d’altres artistes, entre els quals possiblement hi ha Picasso.
Finals de juliol – principis d’agost: exposa el retrat de Pompeu Gener com a comte-duc d’Olivares als Quatre Gats.
Finals de setembre – octubre: primer viatge a París amb Picasso. Després de successius allotjaments, s’instal·len a la Rue Gabrielle, 49, estudi que els cedeix Isidre Nonell quan abandona París. Contactes amb la colònia catalana. Coneix Germaine Gargallo a través de Nonell. De seguida comença l’obsessió per ella i li realitza diversos retrats. Pinta els olis Montmartre i Carrer de París.
Novembre: ell i Picasso reben la primera visita del marxant Pere Mañach. Arriba Manuel Pallarès amb l’advertència de la mare de Casagemas per tenir cura del seu fill.
Mitjan desembre: ell i Picasso tornen a Barcelona per passar els Nadals.
Cap d’Any: passen el Cap d’Any a Màlaga, perquè Picasso necessita obtenir diners del seu oncle Salvador per redimir-se del servei militar. S’hostatgen a l’Hostal Tres Naciones.
1901
Gener: freqüenten la nit malaguenya, on realitza el dibuix Cafè d’Espanya. Obsedit per Germaine, li envia cartes des de Màlaga. El seu estat empitjora a causa de l’alcohol. Després d’una discussió, es trenca la relació amb Picasso.
28 de gener: Picasso l’abandona a Màlaga i se’n va sol a Madrid per iniciar el projecte comú, la revista Arte Joven. Casagemas torna a Barcelona.
7 de febrer: arriba a Barcelona. Enlloc de tornar a París, se’n va a Madrid però no es reconcilia amb Picasso. Retorn a París.
14-15 de febrer: arribada a París i allotjament a l’estudi de Manuel Pallarès, al 130ter del Boulevard de Clichy, on també s’hostatja Manolo Hugué, acabat d’arribar.
17 de febrer: per celebrar que retornava a Barcelona, invita a sopar al restaurant Hippodrome els seus amics (Pallarès, Manolo, Alexandre Riera) i les dues noies (Germaine i Odette). Al final del sopar, després de fer retrets a Germaine, li lliura set cartes i li dispara un tret sense tocar-la. Tot creient-la morta, se suïcida posteriorment. Ferit de mort és traslladat a l’hospital Bichat, on mor a la sala Jarjavay a les 23 h. Està enterrat al Cementiri de Saint-Ouen, París. Segons Le Matin, una de les set cartes era per demanar disculpes al prefecte de policia i les altres sis «per a amics que viuen a París o Madrid».