Aquesta tria, que s’exposa a la permanent a partir d’avui, visibilitza la resistència de l’art al franquisme i el paper central de la dona en els camps estètic, emocional i polític

Les sales dedicades a l’art contemporani dins de la col·lecció permanent es renoven regularment per poder mostrar alguns dels ingressos que el Museu realitza i que nodreixen la col·lecció del període de postguerra i segona avantguarda, que està en formació. Aquestes sales, que funcionen com una exposició flexible, són també una prefiguració dels nous temes i les perspectives des de les quals s’abordarà aquest període en el projecte del nou Museu. 

En les sales renovades que s’obren al públic a partir de dijous dia 10 d’abril  s’exposen 24 obres, de les quals 16 són d’artistes dones, sovint fora del cànon o poc conegudes. El Museu continua recuperant i fent visibles amb determinació  les artistes que fins ara romanien fora dels relats tradicionals, integrant-les a les col·leccions. Aquest compromís és una prioritat que ha modificat la política d’adquisicions del Museu. Les dues sales que ara es presenten inclouen algunes de les obres adquirides per la Generalitat a través de plans creats amb aquest fi.

 La sala 81 mostra obres de l’època del franquisme: a l’entorn de Dau al Set, els inicis de l’abstracció informalista, el cómic, una obra de Josefa Tolrà o una obra de Juan Genovès dedicada al seu cosí Paco Candel. La sala que tanca el recorregut de l’art modern està dedicada a exposar obra de dones artistes que treballen sota la clau de les idees de la introspecció i la revolta.

SALA 81

Una modernitat possible

Les primeres dècades de la llarga postguerra sota l’opressiu jou franquista ens mostren l'esforç estètic i moral dels artistes per assajar una avantguarda possible. Fent-se eco i rebel·lant-se contra l’ambient angoixant, a partir de finals de la dècada de 1940, amb el grup Dau al Set com a nucli, es gesta una poètica nocturna i inquietant, on l'herència del surrealisme es troba amb un existencialisme tràgic. En paral·lel, l’abstracció d’inspiració cosmopolita s’anirà consolidant. La corrent informalista es caracteritza per l’exploració de la matèria. Les textures austeres i la foscor dramàtica semblen expressar les inquietuds filosòfiques de l’època, però també les polítiques, que afloren amb el collage i una nova figuració incipient.

Artistes representats: Eduard Alcoy, Daniel Argimon, Magda Bolumar, Modest Cuixart, Parvine Curie, Joan Furriols, Juan Genovés, Josep Guinovart, Ana Lentsch, Jordi Mercadé, Joan Ponç, Josefa Tolrà, Marika Vila.

SALA 81 bis

Entre la introspecció i la revolta

La situació social de la dona és especialment penosa durant el franquisme, tradicionalista i autoritari. Tot i això, enfrontades a les condicions desfavorables, les creadores aconsegueixen desenvolupar una proposta artística que sovint reflecteix la seva posició davant la societat i respecte a la seva pròpia identitat, proposta que resulta exemplar malgrat ser generalment menystinguda. Entre la introspecció i la revolta, podem veure aquí una mostra d’imatges de la dona fetes per artistes dones. A la dècada dels cinquanta predomina una mirada intimista i potser melancòlica, que representa una forma de resistència. Posteriorment, es manifesten posicions més disruptives i crítiques, a partir del llenguatge del Pop i d’una postmodernitat extravertida i transgressora.

Artistes representades:  Aurora Altisent, Rosa Agenjo, Rosa Maria Barrera, Esther Boix, Colita, Claude Collet, Silvia Gubern, Montserrat Gudiol, Laura Pérez Vernetti, Elsa Plaza, Amèlia Riera.