Mostrant 9127 - 9144 de 32990
Pintura
Taules que representen dos sants: a la dreta sant Bru, vestit amb l'hàbit blanc dels cartoixans, porta un crucifix a la mà i un llibre de la regla de l'orde a l'altra, mentre que als peus veiem un bàcul i una mitra que al·ludeixen a la dignitat de bisbe a què va renunciar; a l'esquerra sant Ferrer, vestit amb l'hàbit dels dominics i conegut per les seves prèdiques, recollides fragmentàriament en el filacteri escrit que assenyala amb el dit. Es tracta dels compartiments laterals d'un retaule dedicat a sant Sebastià a la cartoixa de Valldecrist (municipi d'Altura, prop de Sogorb). L'obra està atribuïda a Joan de Joanes, segurament el pintor autòcton més destacat de l'època del Renaixement a València.
Pintura
Sargues del revestiment interior de les portes d'un retaule dedicat a la vida de santa Caterina, que prové de la capella funerària de Fernando Álvarez de Toledo, a l'església de San Salvador de Toledo. La datació seria a partir de 1499, quan s'acaba la construcció de la capella, fundada el 1497. A la part superior: a l'esquerra, l'Epifania; a la dreta, sant Pere i sant Pau. A la part central: a l'esquerra, santa Caterina davant de Maximià en el temple; a la dreta, santa Caterina davant els doctors d'Alexandria i la presidència de l'emperador Maximià. A la part inferior: a l'esquerra, miracle de la santa presó; a la dreta, miracle de santa Caterina en el seu martiri. Parro (1857) comenta que el retaule tenia "dos hojas de puerta colosales, en cuyas caras interior y esterior hay también bosquejadas pinturas al temple de varios santos, que por no haberse concluido disuenan mucho delas que acabamos de reseñar". Pel que fa a l'atribució, la historiografia ha debatut l'autoria de tot el conjut. Post fou el primer d'escriure sobre aquest retaule, i trobava que la seva composició i estil era similar a l'altar major de la catedral d'Àvila. Com a Àvila, Post observa en aquest conjunt tres mans: Pedro Berruguete, Juan de Borgoña i un anònim Mestre del Trànsit (autor de les sargues). Posteriorment, diferents autors han entrat a assenyalar si Berruguete era present o no, però sembla indubtable que, com a mínim, Borgoña i l'anònim hi treballen. En relació amb les portes de sarga del museu, al marge de l'opinió de Post, Morte (2007) troba paral·lelismes amb el també anònim Mestre de Bolea (pintor que sovint s'ha vinculat amb l'obra Juan de Borgoña). I Pascual de Cruz (2012) opina que aquest mestre anònim que assenyalava Post, s'hauria d'identificar amb el pintor Lorenzo de Ávila (doc. 1507-Toro, 1570), seguidor de l'art de Pedro Berruguete i de Juan de Borgoña.
Pintura
Sargues del revestiment interior de les portes d'un retaule dedicat a la vida de santa Caterina, que prové de la capella funerària de Fernando Álvarez de Toledo, a l'església de San Salvador de Toledo. La datació seria a partir de 1499, quan s'acaba la construcció de la capella, fundada el 1497. A la part superior: a l'esquerra, l'Epifania; a la dreta, sant Pere i sant Pau. A la part central: a l'esquerra, santa Caterina davant de Maximià en el temple; a la dreta, santa Caterina davant els doctors d'Alexandria i la presidència de l'emperador Maximià. A la part inferior: a l'esquerra, miracle de la santa presó; a la dreta, miracle de santa Caterina en el seu martiri. Parro (1857) comenta que el retaule tenia "dos hojas de puerta colosales, en cuyas caras interior y esterior hay también bosquejadas pinturas al temple de varios santos, que por no haberse concluido disuenan mucho delas que acabamos de reseñar". Pel que fa a l'atribució, la historiografia ha debatut l'autoria de tot el conjut. Post fou el primer d'escriure sobre aquest retaule, i trobava que la seva composició i estil era similar a l'altar major de la catedral d'Àvila. Com a Àvila, Post observa en aquest conjunt tres mans: Pedro Berruguete, Juan de Borgoña i un anònim Mestre del Trànsit (autor de les sargues). Posteriorment, diferents autors han entrat a assenyalar si Berruguete era present o no, però sembla indubtable que, com a mínim, Borgoña i l'anònim hi treballen. En relació amb les portes de sarga del museu, al marge de l'opinió de Post, Morte (2007) troba paral·lelismes amb el també anònim Mestre de Bolea (pintor que sovint s'ha vinculat amb l'obra Juan de Borgoña). I Pascual de Cruz (2012) opina que aquest mestre anònim que assenyalava Post, s'hauria d'identificar amb el pintor Lorenzo de Ávila (doc. 1507-Toro, 1570), seguidor de l'art de Pedro Berruguete i de Juan de Borgoña.
Pintura
Tríptic protagonitzat per l'escena de la Crucifixió a la part central, amb Jesucrist clavat a la creu, acompanyat per dos lladres, un soldat, Josep d'Arimatea, les santes dones, sant Joan i la Mare de Déu. A les portes laterals hi ha sant Antoni Abat a l'esquerra, i santa Caterina d'Alexandria a la dreta. A l'exterior de les portes, sant Nicolau i sant Arnout, respectivament, en grisalla. L'atribució és de Bermejo (1988), i ho atansa a creacions de Metsys.
Pintura
Tríptic protagonitzat per l'escena de la Crucifixió a la part central, amb Jesucrist clavat a la creu, acompanyat per dos lladres, un soldat, Josep d'Arimatea, les santes dones, sant Joan i la Mare de Déu. A les portes laterals hi ha sant Antoni Abat a l'esquerra, i santa Caterina d'Alexandria a la dreta. A l'exterior de les portes, sant Nicolau i sant Arnout, respectivament, en grisalla. L'atribució és de Bermejo (1988), i ho atansa a creacions de Metsys.
Pintura
Tríptic protagonitzat per l'escena de la Crucifixió a la part central, amb Jesucrist clavat a la creu, acompanyat per dos lladres, un soldat, Josep d'Arimatea, les santes dones, sant Joan i la Mare de Déu. A les portes laterals hi ha sant Antoni Abat a l'esquerra, i santa Caterina d'Alexandria a la dreta. A l'exterior de les portes, sant Nicolau i sant Arnout, respectivament, en grisalla. L'atribució és de Bermejo (1988), i ho atansa a creacions de Metsys.
