Mostrant 73 - 90 de 97
Pintura
La taula representa el moment en què sant Jaume el Major converteix Hermògenes al cristianisme. A la part esquerra hi ha un segon episodi, en el qual el sant llença al mar els llibres refusats pel màgic. Aquests fets deriven del Liber Sancti Iacobi, escrit a mitjan segle XII, que poc després donaria lloc al Codex Calixtinus. L'obra, juntament amb altres dues pintures que es conserven al Museo del Prado (Embarcament a Jafa del cos de sant Jaume el Major i Trasllat del cos de sant Jaume el Major davant el palau de la reina Lupa), formava part d'un retaule dedicat a l'apòstol atribuït a Martín Bernat, pintor aragonès col·laborador de Bartolomé Bermejo.
Pintura
A la taula, el sant, caracteritzat com un pelegrí, apareix al centre d'un espai conformat per un mur baix de formes lobulades i un terra de rajols decorats amb una estrella de vuit puntes. Duu una túnica de pells, una capa de revers vermell, i el barret d'ales amples i el sarró ornats amb les petxines compostel·lanes, elements propis de la indumentària d'un pelegrí. El flanquegen dos àngels al vol, que li subjecten el bordó i el llibre que porta a les mans.Una part de la historiografia considera que la taula procedeix del retaule major de l'església de Sant Jaume d'Algemesí (València), una obra documentada de Gonçal Peris, l'any 1423. Recentment, i d'acord amb qüestions estilístiques, l'obra ha estat apropada a la producció del català Jaume Mateu.
Escultura
Escultura notable de sant Jaume el Major, caracteritzat com a pelegrí. Més enllà del llibre que subjecta amb la mà velada pel mantell, i que és vinculable a la seva condició d'apòstol, duu el característic barret d'ala ampla amb la petxina al mig i, segurament, també subjectava el bordó, avui desaparegut a causa de la mutilació que va sofrir la seva mà dreta. A la notorietat del tractament dels plecs de les vestimentes, s'uneix la qualitat del bell rostre, del qual destaca la barba rinxolada filigranada.
Pintura
Dins del corpus d'obres adscrites a l'anomenat cercle de Pedret, les pintures d'Àger tenen especial similitud amb l'única d'aquestes obres que es conserva fora del territori català, el conjunt de Saint-Lizier de Coserans (Arieja, França). La corporeïtat de les dues figures, l'harmonia de la composició o la delicadesa en el modelat dels rostres, amb les característiques carnacions al front, les galtes i el coll, acrediten la qualitat de la pintura. Cal tenir present que la canònica de Sant Pere d'Àger era un dels principals centres de poder religiós i polític al sud del comtat d'Urgell.
