L'escena representa la trobada de la Sagrada Família, la Mare de Déu i l'Infant, amb els seus parents, santa Isabel i sant Joanet. Un argument apòcrif que té el seu origen en el text "Meditationes vitae Christi" del Pseudo-Bonaventura. És una escena de gènere o domèstica que permetia la inclusió del nu infantil en un tema sacre, utilitzada pels pintors del Renaixement, com Rafael en l'obra coneguda com "La perla" (Museu del Prado) i que va poder servir de font d'inspiració a Rubens. El quadre fou pintat cap al 1618 i se'n coneixen moltes còpies i rèpliques.
Tres personatges, dos homes i una dona d'edat avançada, vestits amb parracs, es disposen al votant d'una taula. La monumentalitat de les figures, les seves mirades d'absència, la buidor de l'habitació, les tonalitats d'ocres i grisos, donen un aire a l'obra que l'allunyen d'una simple escena de gènere. Es tracta d'una pintura de protesta davant les condicions que patien algunes persones, una pintura de temàtica social que va florir al segle XVIII amb la Il·lustració, i que pretenia trobar una lliçó moral constructiva. L'obra fou un encàrrec del col·leccionista Mariscal von Schulenburg, que se la va endur a la seva residència de Berlín.
Aquesta obra està seleccionada per al projecte "Partage Plus - Digitising and Enabling Art Nouveau for Europeana"